Per començar-nos a situar una mica…ho buscarem al diccionari!!
- Púrpura f. Conjunt de taques hemorràgiques cutànies que es produeixen espontàniament i que es caracteritzen pel fet que no s’esborren sota la pressió exercida damunt la pell.
Desglossant la definició, veurem que estem parlant d’un tipus de taques a la pell, que no són secundàries a cap cop ni a cap agressió, sinó que apareixen de forma espontània, que són diverses (no trobarem mai una única taca, sinó que sempre n’apareixen moltes, habitualment de forma simètrica per les extremitats o pel tronc…). Corresponen a petites hemorràgies a dins la pell, això fa que no s’esborrin quan fem pressió sobre la pell…queden pintades com si fós en rotulador. Proveu-ho! Busqueu-vos algun vermellet que tingueu a la pell i tibeu la pell del voltant. Veureu que, en apretar, la pell es torna de color blanc i que la vermellor desapareix…doncs això no és una púrpura. El dia que feu aquesta maniobra i que la taca no es modifiqui gens en apretar, aneu al metge, podria ser algun petit sagnat espontani de la pell i això sempre ens ho hem de mirar els metges i amb calma!
Algunes infeccions greus, com les sèpsis per meningococ, per exemple, en poden donar…però estem en situacions de moltíssima gravetat en què abans de la púrpura ens cridaria molt més l’atenció un estat general del nen molt afectat, amb febre molt alta, molt mal color, molt molt xafament…i això ja són figues d’un altre paner.
Avui us volem parlar de les púrpures més “bones”, que afortunadament també són les més habituals. Solen aparèixer en nens que estan molt bé, sense febre i molts cops sense massa simptomes associats. N’hi ha principalment de dues menes, que corresponen a malalties i a mecanismes absolutament diferents:
1.- Púrpura de Schöenlein-Henoch:
És un tipus de vasculitis, és a dir, una inflamació dels petits vasos sanguinis de la pell que condueix a l’aparició de les taques purpúriques. El motiu és força incert; sembla ser que en alguna reacció immunològica habitualment contra alguna infecció, es generen unes substàncies a la sang que precipiten sobre els vasos sanguinis i fan que s’inflamin. A part de les taques de la pell, que són molt típiques, a vegades apareixen, pel mateix motiu, inflors o molèsties a les articulacions, orines fosques amb sang (per inflamació dels vasos sanguinis del ronyó) i/o mals de panxa amb o sense vòmits i inclús amb sang a les femtes per afectació dels budells. Ja veieu que pot ser o només unes taques o un quadre més aparatós amb dolor i més malestar…. segons com sigui l’afectació haurem de fer més o menys. El tractament de les manifestacions de la pell és senzill però no fàcil en tots els cassos: repòs. Estar-se ben quiet al llitet fa que no s’inflamin més els vasos de la pell…comprendreu que això en nens de segons quina edat és “ciència ficció”!!! Quan hi ha afectació de les articulacions i sobretot d’altres òrgans, a vegades cal tractament anfiinflamatori de diferent intensitat segons la clínica… Afortunadament amb temps i molta paciència, es sol resoldre sense incidències i és excepcional que doni problemes a llarg termini per afectació dels ronyons.
2.- Púrpura trombocitopènica idiopàtica:
En aquest cas, el problema és d’autoimmunitat: el cos identifica les plaquetes com a substància amenaçadora, com si fos un virus, per exemple, i es posa a destruir-les sense pietat. Sabeu que les plaquetes són aquests petits elements de la sang que serveixen per a coagular, per a que no sagnem amb els traumatismes ni amb els talls perquè fan una paret a la paret dels vasos sanguinis. Quan no en tenim, sagnem per TOT. En aquest cas, moltes vegades les lesions purpúriques seran molt més petites que en la púrpura anterior, ja que no hi ha tanta inflamació. Són més puntets petits, també anomenats petèquies, que per exemple, ens apareixeran a la zona de pressió de la motxilla o dels pantalons. Ens sortiran grans hematomes al mínim cop i facilment ens sagnarà la boca en rentar-nos les dents o ens sortirà sang del nas. Els nens no es troben gens malament ni solen tenir febre ni dolor ni altres símptomes…si hi fóssin caldria pensar en altres diagnòstics de més gravetat. Quan sospitem una púrpura trombocitopènica idiopàtica (entre nosaltres en diem PTI, que és més fàcil, oi?) fem un anàlisi de sang en el que comprovem que les plaquetes són molt escasses i comprovem que la resta de la sang està saludable (els globuls blancs i vermells en aquesta malaltia estan sempre intactes). Segons el recompte de plaquetes que tinguem a vegades haurem de fer algun tractament per a tallar aquest mecanisme que ha fet que el cos autodestrueixi les plaquetes.
Oi que ara, això de “púrpura”, ja ens sona més familiar?