Les al·lèrgies en l’edat pediàtrica (i de fet en totes les edats) són força freqüents…tots coneixem o tenim a casa algú que en pateix d’algun tipus….que si els pòl·lens de la primavera, els àcars, la llet de vaca, l’ou, fruits secs, mariscs, medicaments, pèl d’animals… Que si bronquitis asmàtica, que si urticàries, que si aquestes crisis d’esternuts i nassos tapats en els mesos de primavera, picor d’ulls, pells atòpiques….
Totes aquestes molèsties que tenen o tenim moltes persones són secundàries a que ens hem sensibilitzat a determinades substàncies o al·lergens…i és que el cos humà està dissenyat per defensar-se de les substàncies externes per a que no l’afectin. El sistema immunitari és el principal implicat en aquesta missió, gràcies a diferents tipus de glòbuls blancs i d’immunoglobulines pot treure’s del davant per exemple un munt de microorganismes. En persones susceptibles, quan el sistema immunitari entra en contacte amb determinades substàncies (al·lergens), desenvolupa una reacció un pèl peculiar contra aquestes (es sensibilitza)…i cada cop que hi entri en contacte de nou repetirà aquesta reacció (reacció al.lèrgica) i molt probablement cada cop aquesta reacció s’anirà fent més intensa i per tant més molesta per a la persona…
Els al·lergens poden entrar al cos per via digestiva, com els aliments, per via respiratòria, com els pòl·lens, per contacte directe amb la pell…i depenent del punt d’entrada i de la susceptibilitat de cada persona, la manifestació serà una o altra…
En determinades persones, quan la sensibilitizació és molt gran o quan l’entrada de l’al·lergen en qüestió és massiva es pot donar la més temuda de les reaccions al.lèrgiques: l’anafilàxia. El nom de per sí ja sona terrorífic…oi?
Una anafilaxia es dóna quan l’entrada d’al·lergen desencadena una alliberament tant gran d’histamina que pot arribar a col·lapsar l’organisme. Les manifestacions de l’anafilàxia seran, doncs, les pròpies de l’al·lèrgia amb la peculiaritat que s’inicien de forma força brusca i combinen vàries formes clíniques d’al.lèrgia…així doncs sovint apareixerà combinacions de clínica de dificultat respiratòria per broncoespasme (com passa en l’asma), amb urticària (faves a la pell que fan molta molta picor), amb edemes o inflors (inclòs el temut edema de glotis que fa molt ofec ja que no pot entrar aire per obstrucció de la via respiratòria alta), amb vòmits, nàuses o malestar digestiu i en ocasions amb baixada de la pressió arterial, que pot conduir a tenir un desmai o inclús reaccions més greus que en els cassos extrems poden ser letals.
El tractament d’una anafilàxia és molt senzill i és per això que tenir-lo a mà en les persones susceptibles ens pot evitar situacions greus. Tant aviat com s’identifica l’anafilàxia cal administrar una dosi d’adrenalina intramuscular…i de fet, les persones que han tingut alguna reacció anafilàctica o que es consideren susceptibles a tenir-les porten sempre a sobre una mena de llapis d’adrenalina autoinjectables, que es punxen a la cuixa inclús amb la roba posada i que ràpidament reverteixen la reacció explosiva.
Des del servei d’al·lèrgia del nostre hospital s’ha impartit tallers, dirigits a mestres i a cuidadors, sobre com reconèixer les anafilàxies i com administrar aquestes dosis providencials d’adrenalina…han estat tot un èxit!! El darrer va ser dirigit a mestres, fa un parell de mesos i va ser tot un èxit!!
Si voleu ampliar coneixements al respecte cliqueu als següents links:
. Anafilàxia a la Web de la Sociedad Española de Inmunología Clínica, Alergología y Asma pediatrica.