L’Autisme. Ens podem anticipar?

Una paraula amb tenebrosos significats que posa els pèls de punta a tots i omple d’angoixa als pares. En part és així, ja que en força ocasions pot marcar bastant el futur del nen.

Intentarem, a mena de introducció, explicar esquemàticament el tema:

L’autisme és un trastorn del funcionament del cervell que apareix de petit i que afecta tres àrees importants:

– la capacitat de relacionar-se adequadament amb les altres persones

– la comunicació i el llenguatge

– el comportament o conducta.

Alhora, alguns nens tenen afectació de la capacitat mental.

Les causes no són clares. Amb tota seguretat hi ha una alteració genètica (es parla de molts gens relacionats), també a conseqüència de patiments importants del cervell i en alguns casos segurament en associació a altres de tipus de factors ambientals o externs a l’individu, però no estan ben identificats. (Ep! I ja que ve rodat i està de actualitat ho diem: Científicament, està demostrat pel dret i pel revés que l’autisme no té res a veure amb les vacunes!!! No us deixeu entabanar i vacuneu els vostres fills/es!!!)

Reprenem el fil…Dit així, té molt mala pinta, però, com en tot, ni sempre estan afectades les tres àrees ni ho estan amb la mateixa intensitat. Volem dir també que la frontera entre el que és “típic” o que considerem dintre de la normalitat i el que és “atípic” o alterat és difícil de precisar, i que entre aquest punt imprecís i les situacions més greus i ha un gran espai en què cada nen pot estar afectat de manera diferent i amb intensitat diferent.

Per això, avui dia no parlem d’ autisme (paraula que deixem per denominar només els casos amb més afectació), sinó de Trastorn de l’ Espectre Autista (a partir d’aquí en direm TEA).

Per entendre-ho millor podem fer una analogia amb la llum. Sabem que la llum es pot descompondre en diversos colors (“ l’espectre lluminós”). Només en la llum blanca hi son tots; hi ha molta varietat de llums i no hi trobarem sempre tots els colors ni amb la mateixa intensitat: però igualment serà llum, i la gama de color molt variada….així s’entén millor el què vol dir “espectre autista”.

Ja no pinta tot tant malament, potser?. De totes maneres ens ho hem de prendre ben seriosament.

– “És que cada dia se’n parla més i es diagnostiquen més nens!”. Ben cert: diagnostiquem més nens i potser ha augmentat el nombre de casos sense que científicament en sapiguem ben bé les causes, però cal dir que també que hem après a identificar-ho millor i més aviat.

I això ens duu al nucli del tema d’avui: com més aviat puguem diagnosticar, millor podrem ajudar.

Hi han certes senyals que ens han d’alertar abans que es manifesti clarament el TEA. Són senyals que poden aparèixer ja des de ben petits. Encara que algunes no són exclusives del trastorn, ens han de fer estar amatents i seguir acuradament el procés de desenvolupament d’aquell nen/a.

Senyals d’alerta pel que fa al desenvolupament del nen:

1. No observem rialles o expressions de plaer a partir dels 6 mesos.
2. No correspon a sons compartits, rialles o altres expressions a partir dels 9 mesos.
3. Encara no fa balbucejos als 12 mesos.
4. No fa gestos socials o respon a ells (assenyalar, mostrar, dir adéu amb la mà, etc) a partir dels 12 mesos.
5. No diu paraules senzilles amb sentit a partir del 16 mesos.
6. Qualsevol pèrdua de llenguatge o habilitat social a qualsevol edat.

Senyals d’alerta pel que fa a conductes o maneres de fer del nen (Dr. F. Mulas):

1. Contacte visual:
   1. Tendeix a no mirar als ulls o be ho fa de manera breu (li costa).
   2. No comparteix amb la mirada el “focus d’atenció” (quelcom que pot interessar mútuament)
   3. No mira als adults vinculars (els li son més propers: pares, etc) per a entendre situacions estranyes o que li interessen.
   4. No mira el que fan les persones.
   5. No acostuma a mirar a les persones però mira els objectes (si no mira res, consulteu l’oftalmòleg).
2. Comunicació:
   1. Per comunicar-se amb ell cal “saltar un mur”: posar-s’hi de cara, fent gestos clars i directius.
   2. No té llenguatge o si en té, l’utilitza de manera apresa (repeteix paraules o frases que ha memoritzat o acaba de sentir: “ecolàlia”) i poc funcional.
   3. Resulta difícil “compartir accions” (joc, activitats) amb ell/ella. Espontàniament no comparteix experiències.
   4. Tot sovint “passa” de les persones, com si no hi fossin.
   5. No acostuma a iniciar un acte de relació amb l’adult (a menys que tingui una necessitat).
3. Conductes de caire obsessiu.
   1. Joc repetitiu en excés o rituals d’ordenar.
   2. Atenció obsessiva i repetitiva a les mateixes pel·lícules de vídeo o jocs.
   3. Li disgusten molt les novetats. Es resisteix a canviar: de roba, de aliments, de itineraris, de situacions…
   4. S’altera molt amb situacions inesperades que no pot anticipar.
   5. El posen nerviós els llocs amb molta gent o batibull (p.e.: festes infantils)
   6. Rebequeries habituals o de manera sovint davant situacions de canvi.

Algun d’aquests senyals, agafats aïlladament, potser no tindran més importància. Generalment coincidiran algunes d’aquestes característiques i això serà el que ens ha de fer consultar un professional expert.

Esperem que aquesta informació us sigui útil. Que entre tots donem l’ajut que es mereixen i necessiten aquests nens/nenes i el més aviat possible!