Qui no ha rebut o ha donat la notícia del naixement d’un nadó seguida del pes i de la talla? Aquestes xifres, són realment tant importants?
No entrarem en si en el pot petit hi ha la bona confitura o no, únicament intentarem apropar-vos a la visió mèdica del pes dels nadons.
- Durant l’embaràs els obstetres poden preveure quines seran les dimensions aproximades del nadó. Pot ser indicatiu de malaltia el fet que el fetus sigui massa petit o massa gran. Així, un fetus petit o amb retard del creixement intrauterí a molt grans trets pot ser indicatiu d’alguna infecció, exposició a tòxics o drogues, algun problema genètic o algun problema amb la placenta. La principal causa de fetus gran són els problemes metabòlics, sobretot la diabetis gestacional.
- Poc després del naixement, en el moment de fer la primera valoració del nadó, sempre serà pesat. Com després veureu, necessitem saber si un pes extrem motiva a prendre certes mesures.
- Segons les setmanes de gestació del nadó (comprendreu que la referència de pes per nadons de 35 setmanes no és la mateixa que pels de 41!!) mirem si el pes està dins dels valors de referència esperables. Ens amoinarà un pes per sota del percentil 10 o per sobre del 90, per massa baix o massa alt respectivament, i sempre ajustat a les setmanes d’embaràs al moment de néixer.
- El que hem de vigilar en fetus massa grans o massa menuts és el sucre o glucosa en la sang. Per diferents mecanismes metabòlics, aquests nadons tenen risc de presentar baixades de sucre o hipoglicèmies…que vindria a ser com quedar-se sense gasolina. Un nadó “sense gasolina” no tindrà esma per xumar el pit, per reclamar-lo…i corre el risc de no poder resoldre l’inconvenient per si sol. És per això que les guies sempre recomanen controlar el sucre les primeres 48h de vida d’aquests nadons, primer més freqüentment i si tot està bé, cada cop de forma més espaiada. D’aquesta manera podrem actuar de forma ràpida i menys agressiva..i és que la majoria de vegades estar una mica més pendent del nadó i estimular-lo per a que mami és suficient.
- En els casos més extrems, sobretot de baix pes, és posible que fem alguna prova per intentar determinar-ne les causes.
- Per grans o petits que siguin els nounats, tots perden pes els primers dies de vida. Considerem normal que perdin fins el 10% del pes al néixer, així un nadó que al néixer pesa 2.500 grams pot perdre fins a 250 grams, mentre que un de 4.000 grams en pot perdre fins a 400.
- A partir d’aquí, i superats els primers dies d’instauració de l’alimentació, caldrà anar fent seguiment del pes i de la talla en els controls de l’ambulatori com es fa en tots els altres nens.
Ja veieu que sí, que és una dada important i que nosaltres la tenim ben present!!!