Ningú es queda indiferent davant de la paraula meningitis…. i és que és un diagnòstic que sol implicar certa gravetat i que nosaltres com a pediatres intentem sempre detectar de forma molt precoç. Avui us voliem donar nocions bàsiques de què és una meningitis, com es manifesta i, sobretot, quan l’hem de sospitar.
El sufix “itis” que tantes i tantes vegades heu sentit significa “inflamació de”; per tant mening-itis; inflamació de les meninges. Les meninges són un embolcall que cobreix tot el sistema nerviós central, incloent l’encèfal i la medul·la espinal. Aquesta inflamació, en la gran majoria de les ocasions, és secundària a una infecció per bactèries (habitualment pneumococ, meningococ i tuberculosi) o virus. Els gèrmens hi solen arribar per via hematògena, és a dir, arriben a la sang i des d’allí, pel motiu que sigui s’anclen a la meninge i dónen lloc a una meningitis.
A part de la febre i força malestar, és típic de les meningitis tenir un mal de cap molt intens, que pot associar-se a vòmits i fotofòbia (quan la llum molesta més del normal). Quan són per pneumococ i meningococ, un parell de bactèries molt i molt virulentes, en general s’associen a un procés de sèpsia generalitzada, amb molt mal aspecte i molt deteriorament clínic. Les tuberculoses són una mica punyeteres perquè s’instauren de forma lenta i sovint la clínica d’infecció no és tant evident com en l’anterior cas. Les causades per virus, també anomenades meningitis limfocitàries, malgrat cursar amb força mal de cap no solen associar un quadre d’infecció generalitzada i no solen implicar massa gravetat.
La manera que tenim els pediatres de detectar si hi ha irritació de la meninge és explorant en primer lloc la flexibilitat de la nuca, que en cas de meningitis estarà força rígida i ens costarà força aconseguir flexionar el coll del nen endavant (segurament no aconseguirem que la barbeta li toqui el pit i li generarem dolor). Segonament ens fixem en si la flexió del coll endavant o la flexió de les cames estirades amunt genera una flexió dels genolls, fet que indica que la meninge està irritada. Els nadons que tenen la fontanella oberta ens ho posen una mica més fàcil, ja que en cas de meningitis la fontanella s’omple molt de líquid fins a estar en tensió i això ho notem fàcilment en tocar-la.
Confirmarem la presència de meningitis amb la realització d’una punció lumbar, que consisteix a extreure líquid cefalorraquidi (el que es troba a l’interior de les meninges) amb una agulla i observar si té força glòbuls blancs i altres signes propis de la inflamació. Obtenir aquesta mostra també ens permet fer altres estudis (cultius, tincions, estudis genètics) amb la finalitat de detectar el gèrmen espavilat que s’ha posat on no toca.
No us espanteu que són poc habituals i no tot mal de cap en un procés de febre significa meningitis. Ho sospitarem sobretot quan el mal de cap sigui molt intens, impedeixi fer qualsevol activitat i no calmi ni en administrar els miraculosos antitèrmics. També si s’associa amb vòmits a xorro, somnolència o si la llum molesta molt…. i mireu: si teniu dubtes, amb aquesta sospita, sempre és millor una consulta de més que una de menys!!!