Ara arriba el temps de les infeccions respiratòries (refredats, bronquitis, laringitis…).
Moltes vegades tot queda amb un “refredat de nas”, i els nens només tindran mucositat a les vies altes (nas, coll), potser una mica menys de gana, una mica de febre o una mica de tos..
Però sempre que aneu al pediatre, després de visitar al nen us dirà quines coses s’ha de controlar, quan s’ha de tornar a acudir perquè el pediatre revalori, i sobretot quines son les coses que ens han d’alarmar i fer consultar abans.
La majoria de vegades, una de les coses que ens diran serà “si li costa respirar, torneu a venir que caldrà tornar-lo a auscultar”.
I també la majoria de vegades contestarem que d’acord. Però al sortir per la porta tindrem dubtes… i com sabré jo que li costa respirar? No se m’escaparà? Què és el què he de mirar?
Ara us donarem una sèrie de signes objectius de dificultat respiratòria que ens poden donar molta informació.
Els “nens grans” (els que ja s’expliquen i ens poden dir què els passa), poden tenir:
. Sensació de dificultat respiratòria (ells mateixos ens diran que els costa respirar).
. Mala tolerància a l’exercici (de seguida que fan una mica d’exercici es cansen).
. Mal de panxa (de vegades, el fet de forçar la musculatura accessòria fa sensaciò de mal de panxa).
En els “nens petits” (els lactants, que no ens expliquen com es troben).
. Irritabilitat i malestar (per trobar-se malament).
. Poca gana o fatiga al menjar (quan porten una estona menjant sembla que hagin corregut una marató…).
I per últim, els signes més típics i que compartiran els pacients de totes les edats:
. Tos (quan que hi ha alguna patologia respiratòria que doni dificultat respiratòria, molt probablement hi haurà també tos)
. Tiratge (Normalment per respirar en tenim prou amb què treballi sobretot un múscul, el diafragma, que està a la base dels pulmons i separa el tòrax de l’abdomen. Quan pel què sigui als pulmons els costa més que l’aire entri i surti, s’hauran de fer servir altres músculs, que se’n diuen músculs accessoris, com per exemple els que hi ha entre les costelles, que es diuen “intercostals”. Quan fem servir músculs accessoris veurem que s’enfonsen les costelles, o que s’enfonsa la pell de sobre l’esternum, o fins i tot que s’obren les narines per agafar aire. De tots aquests signes en diem “tiratge”, excepte del de l’obertura de les narines, del què en diem “aleteig nasal”). Acostuma a ser més aparatós en lactants que en pacients més grans.
Si us fixeu en totes aquestes coses, segur que aneu al pediatre quan toca! I si teniu dubtes, consulteu i auscultem als nens.
Bona entrada a la temporada de refredats!!!