Les otitis són un problema freqüent durant la infantesa. Els nens les poden patir durant tot l’any, però les de l’estiu poden tenir algunes particularitats. També durant aquesta estació, cal tenir algunes precaucions amb els nens operats de drenatges transtimpànics sobretot en els banys a piscines i platges…
L’oïda es compon de tres parts: l’externa, la mitja i l’interna. Totes elles poden patir inflamacions o infeccions, que anomenem otitis. Per tant, parlem d’otitis externa, mitja o interna segons la part afectada. Ens centrarem en les otitis mitges i en les externes.
Les otitis mitges són més freqüents als mesos de tardor, hivern i primavera, moltes vegades coincidents amb refredats. Solen curar sense complicacions, amb el tractament adequat, però a vegades pot quedar alguna petita perforació en el timpà. En alguns casos per a millorar aquestes otitis cal fer un tractament quirúrgic que consisteix en col·locació de drenatges transtimpànics, que impliquen deixar un foradet al timpà, en comunicació amb l’oïda externa per a que surti la mucositat enfora i la caixa timpànica quedi més ventilada. Quan hi ha drenatges col.locats, cal evitar l’entrada d’aigua a l’oïda, ja que penetraria a l’oïda mitja arrossegant-hi els bacteris que tenim habitualment a la pell, provocant infecció. I com ho fem? Doncs tapant el conducte auditiu extern amb un tap, que habitualment és de silicona i idealment fent a mida del nen amb un motlle. Per assegurar encara més la protecció durant els banys, és convenient l’ús de les anomenades bandes de neoprè, que són com diademes ajustables, que tapen les orelles i fixen encara mes els taps, permetent al nen jugar a l’aigua i nedar sense problemes.
Les otitis externes en canvi, són les més freqüents als mesos d’estiu, ja que la humitat que els banys repetits aporta al conducte auditiu i la calor ambiental afavoreix el creixement de gèrmens susceptibles de provocar infecció de la pell del mateix. Aquestes otitis no solen ser greus ni comportar complicacions en persones sanes, tot i que poden ser molt doloroses. Els primers símptomes són dolor a la pressió de l’entrada del conducte o a la mobilització del pavelló auricular , que pot progressar fins fer-se espontani, associar-se a humitat persistent o supuració de l’oïda, i a sensació de tap a l’orella. Si aquests símptomes es presenten, és important evitar seguir mullant l’orella i consultar a un metge per que confirmi el diagnòstic i instauri el tractament adequat, que sol ser amb gotes òtiques. Si el nen és propens a patir aquest tipus d’otitis a l’estiu, es pot prevenir amb unes gotes després dels banys, per assecar la pell del conducte.
Esperem que amb aquests consells pugueu gaudir mes de l’estiu… sense otitis!
Amb la col.laboració del Servei d’Otorrinolaringologia.