El restrenyiment no acostuma a ser una malaltia greu però sí que pot alterar de manera molt important la qualitat de vida.
Gairebé tots els nens pateixen el restrenyiment en algun moment de la seva vida. I si aquest restrenyiment va acompanyat de dolor, la situació es pot complicar amb postures retentives per por a defecar i fins i tot acabar amb incontinència fecal.
I com podem ajudar al nen?
Primer de tot, amb una hidratació i una alimentació adequades; bàsicament beure molta aigua i menjar fruita i verdura cada dia. També, fent activitat física.
I en els més petits, recomanant la lactància materna exclussiva.
Així, moltes vegades, prevenim l’aparició del restrenyiment.
Però sovint no n’hi ha prou i pot ser necessari l’ús de laxants.
De laxants, n’hi ha de molts tipus i segons cada situació, el pediatra escollirà el més adequat. Per una banda, el laxant fa que les deposicions siguin més fàcils d’evacuar. Però cal, també, tractar el dolor i per això es pot afegir un analgèsic, bàsicament tòpic (crema, pomada rectal o perianal), al tractament.
I tot això no ens servirà de gaire si no va acompanyat d’unes pautes que facilitin la conducta de defecar per tal que el nen entengui que “fer caca no fa mal”, “que fer caca no és dolent”. Per això es recomana aprofitar després dels àpats per posar el nen al bany, facilitar que s’assegui còmode i pugui recolzar bé les cames, no pressionar-lo sinó animar-lo i transmetre un ambient tranquil, motivar-lo i fer-lo participar (calendari amb gomets…).
I només amb aquests consells, la majoria de vegades n’hi ha prou per combatre el restrenyiment.