Final de curs, final de primavera… molts de vosaltres potser planificant i esperant les vacances…. Si ja esteu decidits a volar en avió o si us ho esteu considerant, aquest és el vostre post! Volar amb nens és habitual, i serà senzill si anem ben preparats. El primer consell és que cal fer preparatius amb temps i tenir temps d’informar-nos de totes les qüestions amb la companyia aèria que volarem, ja que cadascuna d’elles té les seves peculiaritats.
Tipus de seient i tarifes:
Els nens de menys de 2 anys paguen aproximadament el 10% de la tarifa del bitllet, perquè no tenen seient propi. Si tenen menys de 8 mesos, pesen menys d’11 kg i el vol és intercontinental, poden optar a tenir un bressol on podran descansar. Són uns bressols petits però segurs, que van enganxats a la paret de la primera fila de seients. Cal reservar-los amb temps i en general les companyies aèries no garanteixen que n’hi hagi per tots. En la resta de situacions els menors de 2 anys hauran d’anar a la falda dels pares. El cinturó de seguretat dels petits per sota de dos anys és un cinturó infantil que va unit al de l’adult mitjançant una anella. Els majors de dos anys com que ja paguen la tarifa completa tenen seient propi i totes les comoditats, per dir-ho d’alguna manera, que tenim els adults.
Cotxet:
En general es permet tenir el cotxet fins al moment de l’entrada a l’avió. Allí la tripulació en comprova la identificació, el fa plegar i el diposita a la bodega de l’avió. No hi podreu deixar res, pel que és important que compteu amb totes les coses que pengen del cotxet quan planifiqueu el vostre equipatge de mà, que volant amb petits, sol ser abundant. Al moment de desembarcar trobareu el cotxet on l’havieu deixat.
Documentació:
Depèn del lloc on voleu i l’edat del nen caldrà més o menys documentació, però insistim, que cal revisar-ho bé amb cada companyia perquè n’hi ha algunes que demanen més que d’altres. En els vols domèstics sol ser suficient la identificació dels pares (DNI) i el llibre de familia; però per sobre els 14 anys si que cal el DNI. En els de dins la comunitat europea (o afinant més, l’espai Schengen) cal el DNI del nen. Igual que en els adults, en els viatges fora l’espai Schengen cal passaport propi i en algun dels casos, visat.
Menjar:
En els vols intercontinentals, que solen incloure 1 o 2 àpats, als nens de més de dos anys els portaran el mateix tipus de menjar que als adults, i als més petits, res. Així doncs cal anar preparat en el primer cas amb algun menjar de pla B per si el de l’avió no té èxit o cosetes per picar i escurçar les esperes; i en el segon, amb tot el menú complet del petit. El personal de vol col·labora força en escalfar aigües per biberons, triturats o menjar cuinat que porteu.
Comoditat en el viatge:
Segurament apart dels preparatius, el que més ens atabalarà és que el/s petit/s estiguin bé i que no es passin el viatge incòmodes i plorant. Coneixent als vostres fills, cal que penseu en distraccions i sorpreses que puguin anar apareixent durant el vol, mirant de no anar massa carregats. En els moments d’enlairament i aterratge, quan hi ha canvis de pressió dins l’avió, tots podem notar molèsties a les orelles. En els lactants, que succionin el pit o el biberó en aquests moments ens pot ajudar a que no apareguin aquestes molèsties. Els canvis de bolquer són una autèntica aventura en els petits lavabos de l’avió, que disposen de plataformes desplegables per a aquesta finalitat. Algunes families consulten per si hi ha la possibilitat de donar algun tipus de medicació per si el nen plora més del compe. No en som massa partidaris, la veritat. Si el nen plora hem de mirar d’actuar com si no fossim dalt de l’avió dins les possibilitats que tinguem, i intentar mantenir la calma. Pensar si té alguna necessitat no satisfeta i si tenim la sensació que té dolor (podrien estar-li molestant les orelles, per exemple), li podriem donar una mica d’analgèsic tipus ibuprofè o paracetamol.