Avui parlarem amb el servei de psiquiatria del Trastorn per dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat…
Què és el TDAH?
Les persones amb TDAH tenen, si les comparem amb altres persones d’un nivell de desenvolupament similar, una manca d’atenció i/o hiperactivitat-impulsivitat més freqüent i greu. Hi ha d’haver proves clares que els símptomes interfereixen de forma significativa en la vida de la persona. Per tant, no tot nen mogut és hiperactiu!!
És culpa del pares?
Al llarg del temps han existit diverses teories que han intentat explicar l’origen d’aquest trastorn. Actualment hi ha un consens entre la majoria d’especialistes de tot el món que accepta que és una alteració neurològica que sí que té una part important que ve determinada per la genètica. Per tant, no és culpa dels pares! El que sí és cert que educar un nen amb TDAH és en general més complicat!
Hi ha alguna prova que en permeti el diagnòstic?
La detecció precoç (el més aviat possible), així com un diagnòstic i intervenció adequats, seran fonamentals per a la prevenció i maneig dels problemes que freqüentment es poden associar a aquest trastorn. El diagnòstic s’ha de realitzar preferentment per un equip multidisciplinari integrat almenys per un psiquiatre, neuropediatre, psicòleg,… específicament formats en el trastorn. La informació que aporten els pares, els mestres i el propi nen permetrà recollir la informació clínica necessària.
Actualment no existeix cap prova concreta que estableixi el diagnòstic, aquest s’estableix per criteris clínics (veure si la persona compleix unes quantes condicions determinades d’una llista), però els instruments d’avaluació (qüestionaris, entrevistes clíniques, proves psicològiques,..) complementen i aporten informació fonamental.
L’avaluació completa del nen a nivell mèdic, psicològic i pedagògic permetrà establir el diagnòstic i el pla terapèutic.
Com es tracta?
Hi ha consens en la comunitat científica en que el tractament ha de ser portat per un o diversos professionals clínics, mestres-professors, la família i el propi nen. Es requereixen diferents intervencions:
– Intervenció psicològica:
* La intervenció dirigida a que els pares aprenguin a manejar la conducta del seu fill és la que ha demostrat major eficàcia
* En alguns casos, si el desenvolupament del nen ho permet, també és important el seu entrenament en tècniques conductuals per fomentar l’autocontrol, el pensament reflexiu, millorar les habilitats socials i l’autoestima
– Intervenció educativa o escolar
* Existeix un Protocol d’atenció al TDAH a l’escola (Web DepartamentEnsenyament Generalitat de Catalunya)
* Ha de ser decidida i supervisada per un professional amb formació en TDAH
– Intervenció farmacològica
* Els psicoestimulants són el grup de fàrmacs de primera elecció, existeixen també fàrmacs no estimulants comercialitzats al nostre país
Com veieu, és imprescindible, a l’hora de tractar un nen amb TDAH, la coordinació entre pares, nen, escola i el professional clínic (el metge, psicòleg…). De vegades, aquest últim actua sobretot com a “coordinador de l’equip”.