Cada dia respirem milers de litres d’aire. Quan aquest aire està contaminat, el nostre cor i els vasos sanguinis també en pateixen les conseqüències.
La contaminació atmosfèrica actua com un factor de risc cardiovascular més, igual que el tabaquisme, la hipertensió o el colesterol elevat. Està relacionada amb un augment del risc d’infarts, ictus, arrítmies, insuficiència cardíaca i arterioesclerosi.
Les persones més vulnerables són els infants, la gent gran, les dones embarassades, les persones amb malalties respiratòries o cardiovasculars i també aquelles que viuen o treballen a prop de vies amb trànsit intens.
Les partícules fines en suspensió, especialment les PM2,5 i PM10, poden arribar als pulmons i entrar al torrent sanguini. Això provoca inflamació i estrès oxidatiu, i afavoreix problemes com la hipertensió o la formació de trombes. A més, l’exposició continuada a nivells elevats de contaminació s’associa a infarts més greus i a una pitjor recuperació posterior.
Les professionals d’infermeria tenim un paper clau a l’hora d’educar, acompanyar i apoderar les persones perquè entenguin que la contaminació també és un factor de risc cardiovascular. Informar, donar eines pràctiques i promoure hàbits més saludables i sostenibles forma part de la prevenció.
Les petites decisions del dia a dia, com escollir rutes amb menys trànsit o evitar l’exercici en hores de més contaminació, també protegeixen el cor.
Què podem fer per reduir-ne l’impacte?
A escala individual, es poden adoptar petites mesures quotidianes que contribueixen a reduir l’exposició. Per exemple, prioritzar desplaçaments a peu o en bicicleta per carrers interiors o zones verdes, evitar fer exercici a l’aire lliure en dies amb mala qualitat de l’aire i optar per espais interiors ben ventilats o filtrats. També és important mantenir una bona ventilació a la llar, evitar combustions com llenya o carbó i, en persones vulnerables, valorar l’ús de purificadors d’aire.
En persones amb cardiopaties, convé estar especialment alerta als dies amb alta contaminació i consultar davant símptomes com dolor toràcic, dificultat per respirar o palpitacions.
En l’àmbit col·lectiu, les mesures impliquen impulsar un transport més net, reduir emissions contaminants, apostar per energies sostenibles i afavorir entorns urbans amb més espais verds i hàbits de vida saludables.
En definitiva, tot allò que podem controlar suma. Petites decisions del dia a dia, com escollir una ruta amb menys trànsit o adaptar l’hora per fer activitat física, poden tenir un impacte positiu acumulatiu sobre la salut. No es tracta de fer-ho perfecte, sinó de fer petits canvis sostenibles en el temps. Protegir la qualitat de l’aire és també protegir la salut cardiovascular.
Bàrbara González Batista – Infermera gestora de casos de Cardiologia de la Fundació Althaia
