El Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) és un trastorn del neurodesenvolupament que acompanya la persona al llarg de tota la vida i que es manifesta, principalment, a través de dificultats en la comunicació i la interacció social, així com en conductes repetitives i interessos restringits. Tot i compartir una mateixa etiqueta diagnòstica, cada infant amb TEA és únic i presenta necessitats molt diverses, fet que fa imprescindible una atenció individualitzada i flexible.
En els darrers anys, el nombre de diagnòstics de TEA ha augmentat de manera significativa, especialment en població infantil i adolescent. Aquesta realitat posa en relleu la importància del paper de la infermera en l’àmbit sanitari, comunitari i escolar, com a professional de referència en l’acompanyament de l’infant i la seva família.
Molts infants amb TEA presenten altres dificultats associades, com trastorns d’ansietat, TDAH, alteracions del son, problemes gastrointestinals o dificultats en l’alimentació. Aquestes comorbiditats poden afectar de manera directa el benestar i la qualitat de vida, i requereixen una mirada integral que tingui en compte no només els símptomes, sinó també l’entorn familiar, escolar i social.
Un dels àmbits clau de la intervenció infermera és la comunicació. Adaptar el llenguatge, utilitzar frases clares i senzilles, reforçar la comunicació no verbal i aprofitar els interessos de l’infant, facilita la comprensió i ajuda a crear un vincle de confiança. L’ús de suports visuals, com pictogrames o altres sistemes augmentatius de comunicació, permet anticipar rutines, reduir l’ansietat i fomentar l’autonomia.
La regulació emocional és un altre pilar fonamental. L’ansietat és molt freqüent en infants i adolescents amb TEA i pot manifestar-se mitjançant conductes disruptives, evitació de situacions o somatitzacions. La infermera treballa l’educació emocional i ensenya tècniques senzilles de relaxació i respiració que ajuden a l’infant a identificar les seves emocions i gestionar millor situacions de sobrecàrrega.
Les alteracions sensorials també són habituals. Sorolls intensos, llums fortes o determinades textures poden generar un gran malestar. Adaptar l’entorn, crear espais tranquils i introduir els estímuls de manera progressiva són estratègies infermeres que contribueixen a millorar el confort i la participació de l’infant en les activitats quotidianes.
Les dificultats alimentàries són freqüents i poden incloure una selecció molt restringida d’aliments, rituals durant els àpats o rebuig a determinades textures. La infermera avalua l’estat nutricional i les preferències alimentàries, i treballa conjuntament amb la família per introduir nous aliments de manera progressiva, crear rutines positives durant els àpats i oferir suport emocional.
Finalment, la infermera té un paper clau en el treball conjunt amb la família i l’escola per tal d’orientar i donar eines, així com coordinar-se amb els centres educatius per garantir una atenció coherent i continuada. Aquesta feina en xarxa és essencial per afavorir el desenvolupament, l’autonomia i la inclusió social dels infants i adolescents amb TEA.
En definitiva, la infermera és una peça clau en l’atenció als infants amb TEA, aportant una mirada humana, propera i integral que va molt més enllà de l’àmbit estrictament clínic.
Erika Aranda – Infermera de l’Hospital de Dia infantojuvenil TCA i UTCA.
Ian Valverde – Infermer del CSMIJ.
Marta Rubio – Infermera de l’hospital de dia Infantojuvenil.