En la pràctica clínica, ens trobem amb persones que pateixen un trastorn depressiu i que expliquen que han sentit comentaris de l’entorn com ara “la depressió no existeix, és un tema d’actitud” o “el que has de fer és sortir i posar-te a fer coses i veuràs com et passa”. També és habitual que la mateixa persona se senti jutjada pel seu estat, per no sentir-se bé o per no poder fer allò que abans feia, fet que atribueix la depressió a un tret de debilitat o actitud. Tot i no tenir una intenció dolenta, aquests comentaris poden repercutir negativament en la persona i en el seu procés.
Què és la depressió?
La depressió no és simplement estar trist. És un trastorn de l’estat d’ànim que es caracteritza per diferents símptomes, que poden variar segons el tipus de depressió, ja que no tots els trastorns depressius són iguals. Alguns dels símptomes més freqüents són l’estat d’ànim deprimit, la pèrdua d’interès o de plaer per activitats que abans agradaven o motivaven, les alteracions de la son o la gana, el cansament o la manca d’energia, l’agitació o l’alentiment, les dificultats de concentració, atenció o memòria, així com pensaments negatius sobre un mateix, el món o el futur, acompanyats de baixa autoestima i sentiments d’inutilitat, culpa o desesperança, entre d’altres.
Per tant, la depressió afecta l’estat d’ànim i també el cos, el pensament i la conducta. Tot plegat té un impacte important en el dia a dia de la persona i pot limitar el seu funcionament habitual en diferents àmbits: acadèmic, laboral, familiar o social.
Comentaris com “anima’t” o “has de posar-hi de la teva part” poden augmentar el malestar d’una persona amb depressió, encara que es diguin amb bona intenció.
Per què apareix la depressió?
Cal tenir en compte que la persona no és culpable de patir una depressió. Tampoc és una qüestió de tenir una personalitat dèbil, d’exagerar o de no saber afrontar els problemes quotidians.
La depressió pot tenir causes diverses i diferents en cada persona. Hi ha factors que poden fer una persona més vulnerable a desenvolupar-la, com ara un desequilibri en els neurotransmissors cerebrals o determinades experiències viscudes en el passat, entre altres.
També hi ha factors que poden desencadenar-ne l’aparició, i que poden ser molt diversos: un estrès laboral sostingut, una pèrdua o altres situacions que sobrepassen la capacitat d’adaptació de la persona. Tot i això, no sempre hi ha un factor clar que expliqui l’inici de la depressió. D’aquí que algunes persones expressin: “no sé per què estic així si ho tinc tot”.
Com acompanyar una persona amb depressió
Tornant a l’inici d’aquest escrit, és important no culpar, jutjar ni minimitzar el fet que una persona pateixi una depressió, tenint en compte que pot comportar un patiment molt elevat i moltes dificultats per afrontar el dia a dia.
És positiu animar la persona a recuperar progressivament activitats quotidianes, ja que això pot formar part del tractament. Però és rellevant fer-ho validant la dificultat que li suposa, i adaptant-se al seu estat. Per exemple, es poden fer comentaris com: “entenc que t’està costant molt fer el dinar i, al mateix temps, potser fer-lo et pot ajudar a sentir-te millor. Si vols, ho podem fer conjuntament”.
El que per a una persona sense depressió pot resultar senzill, per a una persona amb depressió pot ser molt difícil, ja sigui per manca de ganes, d’energia, per afectació de la voluntat o fins i tot perquè no sap com fer coses que abans feia amb normalitat. Escoltar, comprendre les dificultats i estar presents amb amabilitat, afecte i compassió, pot ser de gran ajuda.
Lídia Vila – Psicòloga clínica del Servei de Salut Mental de la Fundació Althaia