Ja es va acostant el bon temps i des de fa uns dies ja anem atenent més nens amb crisis asmàtiques i rinitis que en els mesos d’hivern… És la primavera!
L’al·lèrgia és la malaltia crònica més freqüent entre els nens i la primavera n’és un important factor desencadenant. El pol·len està present en l’aire que respirem i pot donar lloc a símptomes al.lèrgics a nivell nasal, ocular, cutani i bronquial a totes aquelles persones al·lèrgiques. Cada planta o arbre té un període de pol·linització: els xiprers de febrer a març, els plataners de març a abril, l’olivera el mes de juny, les gramínies de maig a juny, la parietària del març a l’octubre, etc.
Els símptomes derivats de l’al·lèrgia ambiental a pol·len dependran de la persona i del lloc on es produeixi la reacció al·lèrgica. En cas que es produeixi a la pell, provocarà picor i una lleugera reacció cutània. Si és a nivell dels ulls hi haurà picor, llagrimeig i ulls vermells. A nivell del sistema respiratori, diferenciarem entre les vies aèries superiors, és a dir, el nas i les vies inferiors, els pulmons. Al nas, hi haurà obstrucció (nas tapat i congestionat), picors i mucositat líquida. Quan afecta als pulmons provoca tos, sibilants o “pitos” i inclús sensació d’ofec.
L’al.lèrgia repercuteix en la qualitat de vida dels nens que la pateixen i de les seves famílies. Els nens solen estar més irritables, intranquils i cansats, ja que sovint a les nits no descansen bé. En ocasions no poden anar a l’escola ni sortir al pati. També es veuran afectades les sortides en família de cap de setmana, sobretot les sortides al camp en zones on hi hagi molta pol·linització.
Si com a pares o cuidadors observem aquest tipus de símptomes en la canalla, quan hem de sospitar que siguin per un problema d’al·lèrgia? Doncs sobretot quan aquests estan presents sempre en la mateixa època de l’any. En la patologia al·lèrgica, les estacions de l’any característiques són fonamentalment la primavera i la tardor. També es podria donar en altres moments, però és menys freqüent. Tots aquests símptomes donen lloc, moltes vegades, a confondre l’al·lèrgia amb refredats sense febre. L’edat també és un punt clau: si bé es poc freqüent en els més petitons, pensarem en al·lèrgia en aquells nens de més de 4 o 5 anys que tinguin refredats sense febre cada dos per tres.
En conclusió: alerta a pensar en al·lèrgies si els símptomes apareixen durant la mateixa època de l’any, en un lloc determinat, o si repetim molts refredats sense febre.
Amb la col.laboració del Servei d’Al·lergologia