“No hi ha res com estar a casa!”…Ens diuen la majoria de pares en entrar a la consulta per fer la visita del nadó després de l´alta precoç…i és que és veritat…. “hogar, dulce hogar”!!
Des de fa uns quants anys a l´hospital disposem del programa d’alta precoç per a la mare i el nadó nascut a terme, que viuen a la comarca del Bages i que tenen facilitat per accedir a l´hospital.
En general es recomana donar l’alta hospitalària 48-72h després del part… però en entrar en el programa d’alta precoç es dóna l’alta a la mare i al nadó a partir de les 24 hores del part sempre i quan els dos compleixin una sèrie de requisits.
En primer lloc, la llevadora i el ginecòleg valoren si la mare pot marxar cap a casa o no. Per això tenen en compte com anat la gestació, el part i el postpart. La mare, que ha de ser sana i sense malalties importants, ha de haver tingut un bon control del embaràs, amb ecografies normals, una prova del sucre i de la pressió arterial normals i el frotis vagino-rectal negatiu.
El part ha d’haver estat natural, ja sigui amb o sense anestesia. No haver passat més de 18 hores des que s’ha trencat la bossa fins que ha sortit el nadó. I en el postpart, cal que la mare no tingui complicacions com febre, sagnats abundants, etc…
D’altra banda, el neonatòleg valorarà el nadó, revisarà que no tingui factors de risc d’infeccions ni d’altre tipus de problemes. No ha de ser més petit de 2.5 Kg ni més gros de 4 Kg. Després li farà una completa exploració per a comprovar que tot està bé…. Per marxar cap a casa, el nadó ha de tenir un bon color, menjar bé, ja sigui el pit o el biberó, ha de haver fer almenys una “cacona” i un “pipi”… i si tot es correcte i han passat 24 hores des del part… Apa!…Cap a casa…!!!
Els nadons són citats en un o dos dies a control, per tal de valorar com ha anat a casa, si han estat bé, què tal mengen… Se’ls pesa, se’ls explora de nou i se’ls fa alguna altra prova, com la del taló… i si tot és correcte els propers controls ja els fan amb el seu pediatre de capçalera.
I així es com comença la gran aventura de la vida…i les preocupacions del pares àmpliament compensades per las satisfaccions que ens donen, com diu Joan Manel Serrat… “Esos locos bajitos”…