Doncs pot voler dir moltíssimes coses i en la gran majoria de vegades gens preocupants.
En auscultar als nens, el que esperem sentir és Toc-Toc, Toc-Toc, Toc-Toc…us ho imagineu oi? Els batecs cardíacs habitualment són tons secs, el primer correspon a la contracció del cor o sístole i el segon a la relaxació o diàstole. A vegades l’ascultació ens sorprèn perquè sentim Toc-Buffff o bé Bufff-Toc i aleshores és quan diem que el nen o nena té un buf (en castellà soplo). Com ja deveu intuir, doncs, un buf és un soroll de l’auscultació que denota cert “fregament” de la sang en passar per les vàlvules cardíaques.
El buf més freqüent en pediatria és el buf innocent, que en realitat no correspon a cap problema cardíac i que més de la meitat dels nens el poden presentar en algún moment del creixement, sovint més enllà dels 2 anys de vida. És del tipus Bufff – Toc (sistòlic) i té la peculiaritat que es modifica amb la posició. Sol ser transitori, però si persisteix no està de més fer una ecografía del cor (o ecocardiograma) per comprovar que l’estructura del cor és normal.
Un altre tipus de buf és el funcional, que tampoc correspon a cap problema cardíac però si a una situació que fa que la sang corri més de pressa. El tenir problemes de tiroides, anèmia… o inclús la mateixa febre fa que els batecs siguin més ràpids i la sang bufi al passar pel cor. Quan es soluciona la causa d’aquesta acceleració del fluxe sanguini, aquests bufs desapareixen.
I finalment, els bufs que ens preocupen: els orgànics, que són deguts a un problema de l’estructura del cor. En la gran majoria dels casos aquests problemes d’estructura hi són des del moment de néixer, és per això que quan sentim un buf en un nounat l’evaluem amb molta més prudència i ràpidament demanem una ecografía del cor. Quan pensem que un buf pot ser orgànic, cal posar especial atenció en aquells signes clínics que ens donen informació sobre el funcionament cardíac (dificultats per a menjar, respiració rápida, polsos conservats, etc…). Els defectes estructurals que es tradueixen en buf poden ser múltiples i, la veritat, força complicats d’explicar en un post. La situació més freqüent és que hi hagi petits orificis que comuniquen les dues aurícules (comunicació interauricular) o els dos ventricles (comunicació interventricular), que habitualment están separats per una bona paret. En altres casos trobem una persistència del ductus arteriós, que és un vas sanguini que comunica les artèries aorta i pulmonar, que si bé és present en la vida fetal, en el nounat es va tancant. Alguna vegada es tanca més lentament i és quan el “sentim”. I apart d’aquests, una llarguíssima llista de malformacions cardíaques i valvulars… que afortunadament rarament ens sorprenen als pediatres, gràcies a que durant els embarassos els companys obstetres tenen molt vigilat el cor dels fetus!