Les societats professionals i científiques han de tenir un paper rellevant, actiu, crític i constructiu amb les administracions, proporcionant idees i propostes per reduir la prevalença del tabac i entre ells, els diferents tractaments disponibles per ajudar a deixar de fumar.
El primer pas en l’abordatge del tabaquisme és identificar als fumadors que arribin a un centre de salut. Una vegada identificat proporcionar-li el “consell mínim” per deixar de fumar, que és una breu recomanació́ realitzada de forma personalitzada en funció́ de la predisposició del fumador. Si després d’aquesta acció el fumador no abandona l’hàbit, es poden oferir procediments més intensius. La teràpia farmacològica s’ha de considerar també com una opció per a fumadors que vulguin realitzar un seriós intent d’abandonament del consum de tabac.
Els protocols d’intervenció́ en pacients fumadors hospitalitzats, mostren evolucions favorables cap a l’abstinència definitiva. Les taxes d’abandonament al mes post alta són d’un 35,6% dels casos i les reduccions dràstiques en el consum del tabac representen un 25%. Els pacients amb patologia cardiovascular, respiratòria i oncològica són els que aconsegueixen millors resultats en l’evolució́ cap a l’abandó definitiu del consum del tabac
Aquesta recomanació́ sistemàtica té en compte les intencions prèvies de cada fumador en relació́ al consum del tabac per tal d’aconseguir que l’oportunitat de deixar-ho sigui rellevant per a cada persona.
El model d’intervenció́ mínima proposat per l’OMS consisteix en el seguiment de les 5 “A”
■ Esbrinar (ASK) si la persona és fumadora. Interrogar sobre la seva història de fumador: cigarretes/dia, anys de consum, dependència nicotínica, intents previs de deshabituació i motius de recaiguda. Tot això es registrat en el seu historial per poder consultar en posteriors visites.
■ Aconsellar (ADVICE) al fumador convençut de deixar de fumar sobre els beneficis de salut que proporciona l’abandó del consum del tabac i informar sobre el programa d’ajuda per deixar de fumar.
■ Analitzar (ASESS) la motivació́ per deixar el consum de tabac (Test de Richmond) i la dependència (Test de Fageström) tenint en compte la història de fumador. http://www.atencionprimaria.imib.es/docmanager/Cuestionarios_paciente_FUMADOR.pdf;jsessionid=4D033D7E99948D50F3D6BB99ACAC3477
■ Ajudar (ASSIST) a la persona fumadora en el seu intent de deshabituació tabàquica, oferint ajuda psicològica i tractament mèdic, si és necessari (si >10 cig/ dia es pot proposar tractament segons el grau d’abstinència).
■ Acordar (ARRANGE) un seguiment, si és possible, per avaluar el procés de deshabituació tabàquica en curs
El procés per deixar de fumar sol seguir les següents etapes (descrites per Prochaska i Diclemente):
- Precontemplació: negació del problema i sense considerar realment el canvi. En aquesta fase el risc d’abandonament del programa de deshabituació pot ser d’un 80%.
- Contemplació: la persona reconeix tenir un problema i es mostra més receptiu a la informació i a les possibles solucions, tot i que dubte del moment d’iniciar el canvi i sobre els seus beneficis
- Preparació: en aquesta etapa la persona es troba preparada per a l’actuació, havent donat alguns passos per deixar de fumar
- Acció: deixa de fumar i segueix els passos per aconseguir la deshabituació total. La seva durada és de 6 mesos
- Manteniment: segueix sense fumar segons el programa de deshabituació i dura uns altres 6 mesos. El propòsit en aquest estadi es mantenir els canvis aconseguits a través de la modificació de l’estil de vida i la prevenció de recaigudes.
- Finalització: la persona ja està deshabituada i no necessita recolzament per impedir la recaiguda
És important destacar que, en intentar canviar un problema, gran part dels subjectes recauen com a mínim un cop en el procés, però la majoria d’ells torna a començar des de l’etapa de “contemplació” o “preparació”, per després passar a l’”acció”. És per això que es diu que el canvi no segueix un patró lineal, sinó més aviat un d’espiral. La majoria dels fumadors incorporen noves estratègies i coneixements a partir dels experimentats en les recaigudes.
Animen a tothom que faci ús del consell mínim per tal d’aconseguir un entorn 100% lliure de fum .
Podeu consultar també la Guia d’ajuda per deixar de fumar http://www.papsf.cat/docs/guia2017.pdf
Lídia Rubio
Infermera i Presidenta Comissió Althaia sense Fum