El teu nadó té sempre el cap girat cap al mateix costat? Si és així, hauries de comentar-ho amb el teu pediatre, ja que el més probable és que tingui una tortícoli muscular congènita.
Però què vol dir això? Es tracta d’una patologia neonatal força freqüent que cursa amb retracció lateral del múscul esternoclidomastoïdal. Es pot donar de manera bilateral, tot i que habitualment cursa de manera unilateral.
Té una incidència del 4 al 16%, es detecta durante les primeres setmanes de vida i acostuma a associar-se a una plagiocefàlia o asimetria dels ossos del crani (si voleu saber més coses sobre la plagiocefàlia podeu llegir el nostre post).
No se sap per què passa exactament, tot i que acostuma a aparèixer per una mala posició intrauterina amb manca de mobilitat.
Es caracteritza per una inclinació lateral del cap, cap a un costat i la rotació cap al costat contrari del cap i la barbeta.
N’hi ha diversos tipus:
.Tortícoli postural: preferència per inclinar el cap cap a un costat però sense tensió muscular.
.Tortícoli muscular: hi ha tensió muscular que limita la mobilitat del coll, és a dir una contractura.
.Tortícoli amb tumoració palpable: a més de la limitació, en alguns casos notem una massa a nivell de coll que és deguda a la fibrosi del múscul.
Per a establir el diagnòstic és important descartar que hi hagi alguna altre possible causa, com una fractura de clavícula, una paràlisi del plexe braquial, entre d’altres, durant el part. En alguns casos cal fer alguna altra exploració complementària, com ara una radiografia.
Pel que fa a l’evolució, és habitualment favorable amb resolució completa fins a un 90 -95% dels casos, especialment si s’inicia el tractament de forma precoç i si aquest es realitza de forma conjunta entre l’equip de rehabilitació i la família.
L’objectiu del tractament és donar elasticitat al múscul i millorar la mobilitat activa i passiva de la columna cervical per poder centrar el cap a la línia mitjana.
En què consisteix el tractament?
Com hem comentat, el tractament el farà un equip de fisioteràpia així com la família. Vegem en què consistirà cadascun d’ells:
.Intervenció de fisioteràpia: massoteràpia suau i estirament del múscul esternoclidomastoïdal, mobilitat passiva, estimulació de la mobilitat activa (treball de les rotacions a través d’estímuls), voltejos, maniobra “pull to sit” (portar a el nadó a la posició asseguda estirant els braços), entre d’altres.
.Exercicis per fer a casa (prèviament explicats per l’equip de fisioteràpia): massatge suau, mantenir el cap del nen centrat en la línia mitjana el major temps possible, estímuls visuals, verbals i auditius en sentit correctiu, col·locació del nadó al bressol/canviador afavorint la rotació al costat de la lesió o ús del coixí “mimos” (ajuda a la prevenció i correcció de les deformitats cranials).
És important que si detecteu aquesta alteració en el vostre nadó ho poseu en coneixement de professionals ja que fer aquests exercicis sense supervisió podria ser contraproduent per a la lesió.