Avui és un dia especial. Presentem el petit de la casa a la família. Ha fet la presa meravellosament, li hem canviat el bolquer, li hem posat la muda més bonica que ens han regalat… i just abans de sortir de casa ha fet la glopada del segle i s’ha tacat sencer. Què li passa? Està malalt?
El reflux gastroesofàgic consisteix en el retorn del contingut de l’estómac cap a l’esòfag, i en ocasions, fins a la boca. Tots, grans i xics, podem tenir cert grau de reflux de forma habitual; en els nadons i lactants és molt més cridaner ja que el seu sistema anti-reflux madura de forma post-natal. És freqüent que durant els primers mesos de forma diària expulsin glopades de llet, sense nàusea i sense esforç, que coneixem com a regurgitacions.
Habitualment aquest símptoma no té cap repercussió en el nadó, no afecta la gana ni el desenvolupament pondero-estatural. Sol passar sobretot després de la presa, quan l’estómac està ple de contingut, especialment si el nen està estirat ja que aquesta posició facilitarà el retorn de la llet cap a l’esòfag. El reflux gastroesofàgic “normal” o fisiològic té tendència resoldre’s de forma espontània i no precisa tractament. En nens molt regurgitadors, algunes mesures com mantenir-los incorporats una mitja hora després de les preses i no estirar-los immediatament, o dormir amb uns 30º d’inclinació (mai amb coixí, sempre per sota el matalàs), poden alleujar la simptomatologia. Per als nens que fan alletament artificial hi ha disponibles fórmules anti-reflux, una mica més espesses, que dificulten que el contingut arribi a la boca però no eviten el reflux pròpiament.
A partir dels sis mesos d’edat el reflux va perdent intensitat principalment per tres motius. En primer lloc, la introducció de l’alimentació complementària amb textures més sòlides. En segon lloc, la pròpia evolució del reflux cap a la resolució amb la maduració del nen. I en tercer lloc per la tendència a mantenir més temps la posició assegut.
Llavors, quan ens hem de preocupar? Si el vòmit és amb esforç o nàusea, s’acompanya de febre; si el contingut del vòmit no és alimentari, és de color verdós, o hi ha sang; si hi ha rebuig de l’aliment, estancament del pes, si el nen està irritable… En aquests casos ja no parlaríem de reflux fisiològic i caldria que un pediatre valorés el nen.