Els que teniu fills i filles a sisè de primària haureu viscut de nou l’etapa de les vacunes a l’escola. Volíem tornar a parlar de la “vacuna del papil·loma” perquè potser és la més desconeguda. Per introduir-nos i recordar-ne la importància, podeu consultar el post que vam escriure al 2014.
El virus del papil·loma humà (VPH) causa el 99,9% dels casos de càncer de coll d’úter. Cada any es diagnostiquen a España al voltant de 2.500 casos de càncer de cèrvix (7-8 casos per cada mil dones) i moren al voltant de 600 dones. Si apropem aquestes dades, veurem que dues dones moren al dia a Espanya a causa d’aquest càncer!!!
La vacunació contra el virus del papil·loma humà (VPH) es va incorporar al calendari de vacunacions sistemàtiques de Catalunya a l’octubre del 2007. A casa nostra les cobertures vacunals són molt bones, al voltant del 90-95%. I sabem que és una vacuna eficaç (els darrers estudis reflecteixen que els nivells d’eficàcia d’aquesta vacuna oscil·len entre el 96 i 100% en les dones d’entre 16 i 26 anys que han estat vacunades amb la tetravalent que inclou quatre genotips (6, 11, 16 i 18)).
Per aquesta temporada hi ha una novetat i es que a Catalunya es vacunarà a les nenes a 6è curs de primària amb la vacuna nonavalent (VPH9) Gardasil 9, que inclou protecció contra un tipus addicionals de VPH, cosa que permetrà augmentar la protecció contra més tipus de papil·loma virus causants de càncers. Per a més informació podeu consultar a la pàgina del gencat. (http://canalsalut.gencat.cat/web/.content/contingut_responsiu/salutAZ/V/vacunacions/documents/Nota_VPH9_def_final.pdf)
I potser ara us preguntareu… Sí, és una vacuna eficaç, però que passa amb tots els efectes secundaris que hem sentit que pot tenir? Doncs podem dir que, respecte a la seguretat de la vacuna del VPH, al maig del 2012, les diferents societats científiques van redactar un consens que podeu consultar a la pàgina de la Sociedad Española de Oncología Medica (www.seom.org).
En aquest consens es revisen els diferents assajos clínics amb controls de seguretat rigorosos plantejats per la Organització Mundial de la Salut (OMS) i els mecanismes de farmacovigilància tutelats per les principals agències reguladores internacionals i Autoritats Sanitàries. Es considera que s’han administrat més de 120 milions de dosis distribuïdes per tot el món, amb un seguiment a llarg termini que confirma l’absència d’esdeveniments adversos greus relacionats causalment amb la vacunació.
Diversos estaments oficials com la FDA (Agencia Americana del Medicament) i els CDC (Centres de Control i prevenció de malalties) recorden que per evitar caigudes i ferides al cap per un possible mareig passatger després de l’administració de la vacuna, totes les noies que la reben han de quedar-se assegudes o estirades i ser vigilades al menys durant 15 minuts després de la vacunació, tal com també vam recordar en el post previ.
Al prospecte del Gardasil 9 diu, i citem textualment: “Después de cualquier vacunación, o incluso antes, se puede producir, especialmente en adolescentes, síncope (pérdida de conocimiento), algunas veces asociado a caídas, como una respuesta psicógena a la inyección de la aguja. Durante la recuperación éste puede ir acompañado de varios signos neurológicos tales como deterioro visual transitorio, parestesia y movimientos tónico-clónicos en extremidades. Por lo tanto, debe observarse cuidadosamente a los vacunados durante aproximadamente 15 minutos después de la vacunación. Es importante que se establezcan procedimientos para evitar lesiones causadas por las pérdidas de conocimiento”.
Però què passa amb els nois?. Aquest virus també els afecta a ells i també els homes poden patir càncer de penis i anus, tot i que del total de càncers associats al VPH, aquests representen un petit percentatge (10%). El VPH es transmet quasi exclusivament per via sexual. L’ús de preservatiu ofereix protecció, però no absoluta. La vacunació dels nois podria ser clau per que baixi la incidència d’infeccions per aquest virus….
Actualment la vacuna del papil·loma només està finançada en nenes. El Comitè Assessor de Vacunes (CAV) recomana que s’ha d’informar a les famílies amb nens sobre la possibilitat d’administrar aquesta vacuna, preferiblement la tetravalent, administrada també amb 2 dosis als 11-12 anys.