En el nostre entorn, aquestes festes nadalenques les celebrem sobretot fent trobades familiars i gaudint de la seva companyia. En general tenen un gran component emotiu, tots en tenim bons records. Què passa quan ha mort una persona estimada? L’absència encara es fa més present i sovint les persones que ho viuen voldrien “tancar-se en una habitació i no sortir fins que aquestes haguéssin acabat”.
Si estàs de dol et preguntes com podràs sobreviure a les situacions on les emocions es desborden i les ganes de plorar es fan presents i les persones de l’entorn volen fer com si no hagués passat res, dient allò de “la vida segueix i hem de fer com sempre”, evitant parlar-ne i compartir els sentiments i emocions que es desvetllen, per això sovint les persones se senten esgotades, irritables i més ansioses. Aquí s’instal·la la màscara del dol, fent veure que no passa res.
Algunes decideixen marxar i sortir de l’entorn conegut, fent activitats diferents, però cal recordar que el dolor va amb nosaltres allà on estem, el podem posposar però segueix present.
Què podríem fer per viure unes festes diferents i construir un nou Nadal?
Uns dies abans de que arribin, trobar un espai per parlar tots els membres de la família de la mort de la persona estimada, del què ha passat, de la seva absència, de com se senten, de que necessiten, de les seves inquietuds.
Recordar com es vivien les festes abans, quines coses es feien.
Buscar algun ritual nou per recordar en algun moment de les festes a la persona morta, decidir-ho entre tots.
Tenir cura de com integrarem els nens i joves en aquesta preparació, ells són una part fonamental de la família.
Trobar estones per descansar, són dies molt moguts.
S’ha d’estar preparat per les reaccions enmig de trobades socials, de sobte poden aflorar moltes emocions.
Hi haurà moments que poden aparèixer records insospitats, respirar profundament, intentar relaxar el cos i el cor, són un reflex de l’amor que encara se sent i l’enyorança es fa present.
Simplificar les obligacions en la mesura del possible.
Hi ha persones que expliquen que, a vegades, les primeres festes no són les més difícils, a vegades ho poden ser les que vindran, algunes diuen que com més temps passa més difícils són.
La clau és poder compartir les emocions en un entorn segur i buscar noves maneres de poder viure aquests dies tan entranyables.
Aquesta reflexió serveix igual per a les famílies que tenen algun familiar molt malalt i que es preveu la seva propera mort. La vida canvia del tot i el que visquin queda gravat per sempre.
Quan les persones se senten desbordades i no saben com gestionar el que viuen, pot ser un bon recurs buscar l’ajuda d’algun professional.
Recordar que l’amor i la mort són dues cares de la mateixa moneda i que algun dia tots hi passarem.
Mª Teresa Pujol Sabanés infermera de l’hospital de dia mèdic.
Màster en counselling integratiu-relacional en dol i pèrdues pel IPIR i UB