Ja fa dies que hem entrat a la fresqueta de tardor-hivern i que els nostres fills (i també nosaltres!) entrem en contacte amb virus i més virus. És pesat, cansat i ferragós, però és així… els virus formen part també de la nostra societat.
Molts dels virus que compartim donen lloc al que anomenem infeccions respiratòries de vies altes o refredats. Aquests, com diu el seu nom, no afecten als pulmons ni als bronquis i per tant no suposen habitualment un compromís per a la respiració. Tots n’hem tingut i en tindrem molts, ja sabem que amb paciència, molts mocadors i uns dies tot passa… ai però quan els toca als bebès…sovint ja no ho veiem tant clar…oi? Llegiu-vos els propers punts, a veure si us ajuden!!
. En la major part dels casos, quan un bebè agafa un refredat, igual que en els adults, marxarà després d’uns dies i paciència, sense complicacions. El cos del bebè pot, igual que l’adult, lluitar tot sol contra el virus i eliminar-lo sense antibiòtics.
. Els lactants són respiradors nasals, és a dir, respiren sempre pel nas i per tant quan estan refredats fan molts i molts sorolls. Una bona manera de saber si tenen el nas massa tapat és al moment de xumar. Si s’agafen bé al pit o al biberó i succionen amb força vol dir que tenen el nas destapat. Si noteu que es neguitegen al succionar o que no poden fer-ho, ajudeu-los amb un bon rentat nassal, amb suero fisiològic per anar bé (repasseu rentats nassals!)
. Pot haver-hi febre….i molt probablement sigui pel mateix virus. De tota manera, la febre en nadons sempre ha de ser motiu de consultar al pediatre, sobretot els primers mesos de vida.
. No saben expectorar ni arrancar mocs…i el que fan és que quan expulsen mucositat de la via resipiratòria se l’empassen. Així doncs…és normal que mengin una mica menys de l’habitual (sempre tenen l’estómac una mica ple de mocs), vomitin mocs (molt habitualment als matins després del descans nocturn) i facin caca amb mocs. Treure mocs per la via digestiva forma part de la naturalesa del bebè i això no ens ha d’amoïnar. Evidentment si no menja res, vomita tot el que menja…cal consultar, però habitualment això no passa.
. Alguns refredats es compliquen, especialment en èpoques fredes, quan veiem molts nadons amb bronquiolitis (podeu revisar clicant aquí). Després d’estar refredats uns dies, la tos es fa més seca i pesada, comencen a respirar malament i a cansar-se per menjar…i és que quan hi ha bronquiolitis la infecció i la seva reacció inflamatòria s’extén fins a la via respiratòria baixa i ja no deixa que el pulmó faci la seva feina amb normalitat. Quan s’acumula la mucositat a la orella es pot sobreinfectar per una bactèria i donar lloc a una otitis mitja, que és molt dolorosa i pot associar febre….o si un moc es cola cap a dins al pulmó pot donar lloc a una pneumonia…. i en aquests dos últims casos si que caldrà antibiòtic per fer net.
. Finalment, recordeu que per a prevenir aquests refredats és molt important rentar-se molt les mans. I amb sentit comú també n’estalviarem algun…evitant visitar a nadons si estem refredats i no tocar-los si no és imprescindible!
.