Si posem una pregunta al títol, el més correcte deu ser contestar amb una resposta, oi? Doncs la resposta és que, tot i que és poc habitual, perquè només neixen amb alguna dent 1 de cada 2000 o 3000 nadons, sí, és possible! I no us penseu que això és una cosa “moderna”, no… resulta que personatges com Napoleó o Juli Cèsar van néixer amb dents!
Com sabeu, habitualment la dentició comença a partir del sisè mes de vida. Però alguns nens neixen amb part de feina ja feta. Al llarg dels anys, a les dents que ja tenen els nens al moment de néixer se’ls han anat donant noms molt diferents: dents natals, dents connatals, dents predecídues, dents congènites, dents fetals… Però en qualsevol cas, sempre es refereixen a això, a dents que ja estan presents en el moment del naixement. A les dents que apareixen durant els primers 30 dies de vida les anomenem dents neonatals.
Les dents que més freqüentment surten abans del part són els incisius inferiors, que també són els que solen sortir primer quan la dentició es produeix a l’edat “normal”. En podem trobar de madurs (ben formats, amb una arrel i un esmalt bo) i d’immadurs (els que trobem clarament amb més freqüència, que tenen una coloració grogosa, una dentina i esmalt poc formats, i una arrel toveta pel què estan poc adherits i són poc ferms).
No se sap la causa que farà que un nadó neixi amb dents i un altre no, perquè fins ara s’han descartat tots els supòsits (falta de vitamines, exposició a fàrmacs, malalties maternes durant l’embaràs, etc…). El què sí que sembla cert és que hi ha una certa predisposició familiar, i que si un nen neix amb dents, algú de la seva família ja hi havia nascut abans també. Relacionat amb això, també cal dir que normalment les dents neonatals són una troballa aïllada i no es relacionen amb cap altra malaltia, per tant no cal patir gens! Només si van associades a malformacions, i altres alteracions a l’exploració, els pediatres segur que estudiarem la possibilitat de que hi hagi algun síndrome al darrere que ens justifiqui tots les troballes.
Normalment no donen massa molèstia, però sembla que, sobretot si són molt punxegudes, podrien causar algunes ferides a la part inferior de la llengua i amb menys freqüència al pit de la mare, al mamar. I si són molt mòbils hi hauria el risc d’ennuegament amb la dent si es desprèn, però sembla que no s’ha publicat mai cap cas on això hagi passat, pel què per ara sembla més una por “imaginària” que un risc real.
I què farà el pediatre si veu una dent neonatal? Doncs habitualment el què fem és demanar una valoració per un odontòleg. I el què farà l’especialista dependrà una mica de cada cas. Es poden treure, però moltes vegades aquestes dents són dents “de llet” sortides prematurament, i si en fem extracció el nen no tindrà dent en aquella localització fins que li surtin els incisius definitius, molts anys després. Per tant, si la dent no és molt mòbil i no fa lesions, probablement el què aconsellarà és que la netegem amb aigua i fregant suaument però no es prendrà cap conducta agressiva. Si es mou molt o dóna molts problemes, llavors si que probablement caldrà treure-la.