Immobilitat- transtorn de la marxa
El pacient geriàtric li sol faltar reserva funcional i per tant és proper a la fragilitat, entenent per fragilitat el risc d’una persona a tenir esdeveniments de salut que comportin una pèrdua d’autonomia i discapacitat. En definitiva, qualsevol contratemps que comporti un ingrés hospitalari o d’immobilització, provocarà una davallada funcional que pot fer entrar en discapacitat.
Una bona reserva funcional és important per no caure en la discapacitat i poder mantenir un bon nivell de qualitat de vida.
Rehabilitar és tornar a habilitar el pacient en totes les funcions que disposava anteriorment, recuperar les funcions perdudes i retornar a la mateixa situació (si és possible) que es trobava abans de l’ingrés o immobilització. Per tant, els objectius de la recuperació es fixaran en funció de la seva situació prèvia, tenint en compte la malaltia causal (AVC, fractura de fèmur, insuficiència cardíaca o respiratòria…), el possible deteriorament cognitiu o depressió, el dolor, l’edat i la situació familiar de la persona atesa.
Durant l’ingrés és essencial la visió d’un equip interdisciplinari per oferir un abordatge òptim en tots els aspectes de la rehabilitació. L’equip ha d’estar format per metge, psicòleg, fisioterapeuta, terapeuta ocupacional, logopeda, infermera, tècnic en cures auxiliars i treballadora social.
La rehabilitació ha de començar com més aviat millor, ja sigui al llit, assegut o dret. S’ha d’iniciar amb el control del tronc (si cal), bipedestacions i transferències, reeducació de l’equilibri, etc.
La causa més comuna de la pèrdua de capacitat funcional en la persona gran és la inactivitat o la immobilitat, per tant, cal evitar el màxim possible l’enllitament.
També cal tenir en compte que en molts casos apareix la “Síndrome post caiguda”, que és una conseqüència psicològica que comporta inseguretat, por a tornar a caure i per tant, un augment del risc de caigudes.
El tractament – bàsicament – va encaminat a rehabilitar la marxa com més aviat millor, ja que una millora en aquest sentit, suposa un augment exponencial d’independència de la persona. Per això, és important realitzar un treball de potenciació dels grups musculars, sobretot de les extremitats inferiors: Peroneus, tibial anterior i posterior, tríceps sural, quàdriceps, isquiotibials, iliopsoas, glutis i adductors.
La reeducació de la marxa en geriatria, no busca assolir una marxa perfecta, el més important és que resulti el més funcional possible per a les característiques de cada persona. El treball assistit de la marxa es pot realitzar amb ajuda de 2 persones, amb l’ajuda de caminador, de bastons, caminar només agafat amb una mà o només amb supervisió…
Abans de realitzar l’acompanyament de la marxa cal planificar el que es farà amb la persona gran (segons estat cognitiu). Els aspectes més importants a tenir en compte són:
- Traspàs correcte del pes en els girs, evitar creuaments de cames
- Separar els peus per tenir més estabilitat
- Posicionament del terapeuta a dins del seu camp visual
- Respectar l’espai lliure de desplaçament
- Adaptar-se al ritme de la persona
La connexió del terapeuta amb la persona atesa és bàsica per gaudir d’una bona sintonia i aconseguir la seva implicació i adherència al tractament; també és important la implicació de la família -el suport dels éssers més propers ajuda a afrontar un episodi llarg i costós-. El treball grupal també és important en la rehabilitació, ja que propicia una millora en l’estat cognitiu i fomenta el benestar emocional i les relacions socials. Tot això contribueix a accelerar el procés de recuperació i en definitiva aconseguir acostar-se a l’objectiu marcat: millorar l’autonomia i assolir el màxim grau possible d’independència funcional.
Josep Torrents
Fisioterapeuta sociosanitari Althaia
Miquel Sargatal
Portalliteres sociosanitari Althaia