Avui 1 de desembre és el dia mundial del VIH/SIDA, per recordar-nos que no podem baixar la guàrdia. La població d’adults d’edat avançada VIH positius va en increment gràcies als avenços en el tractament actual, que permet una major supervivència i pels nous casos d’infecció detectats en l’edat adulta.
Segons dades del Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad el 2016 es van notificar 3.353 nous casos de VIH. L’any 2016 un 16,4% del total de nous diagnòstics tenia 50 o més anys. Detectant-se un increment progressiu del 2009 que se’n diagnosticaven un 10,8%. Això pot ser donat a la major conscienciació dels metges i la població a sol·licitar la determinació quan es detecten factors de risc, fins i tot en persones de més edat. Malgrat ser una prova gratuïta i totalment confidencial el diagnòstic en persones de més edat es fa més tardanament. Passant d’un 1,7% en casos de 15 a 19 anys fins a un 51,1% en els majors de 49 anys.
Pot ser que en adults majors se sol·liciti menys la prova i per això el diagnòtic sigui més tardà perquè també es pregunta menys sobre activitat sexual i activitats de risc. En aquestes edats no se sol fer educació en mesures de prevenció, donat que se sobreentén que la població ja les sap. Per altra banda, hi ha el temor del pacient, la vergonya de parlar d’aquests temes amb els professionals sanitaris.
El VIH es pot transmetre per relacions sexuals sense preservatiu, contacte amb ferides i en ús d’agulles infectades. El VIH es troba en els fluids de la persona infectada. El tractament serveix per reduir l’expressió i reduir el nombre de virus circulant. Tenen més capacitat per infectar i per ordre decreixent: la sang, semen, fluxe vaginal i llet materna. Les portes d’entrada són la sang (directament o per lesió de la pell) i les mucoses.
El VIH es pot diagnosticar sol·licitant-ho per analítica sanguínia i per prova ràpida en punts específics (com ara el Barcelona Check Point). Es recomana que tota persona de 13 a 64 anys es realitzi la prova de detecció almenys un cop a la vida. Les persones exposades a factors de risc se l’han de fer més sovint. No podem menystenir la resta d’infeccions que es poden tramsetre durant les relacions sexuals sense condó, oral, vaginal o anal, per fluids (VHB, VHC) o pel simple contacte directe amb àrees de pell o mucoses afectades (sífilis, gonorrea, clamídia, herpes genital, condilomes).
En adults majors cal tenir especial atenció: poden haver-hi malalties concomitants (hipertensió, diabetis, malalties del cor, dels pulmons, osteoporosis), el fet de prendre medicació i la progressiva reducció de la funcionalitat de fetge i ronyons pot incrementar el risc d’interaccions i efectes indesitjats, el VIH pot incrementar transtorns relacionats amb l’edat com la demència o alguns tipus de càncer i un cop s’inicii el tractament el sistema immunitari pot ser que no es recuperi tan ràpid ni tan bé quantitativament com els adults joves.
Avui en dia disposem de tractaments per controlar el VIH (antirretrovirals), que han permès allargar la supervivència i disminuir les complicacions de forma notable. Actualment encara no som capaços de curar-lo com a tal. Restem a l’expectativa dels avenços en recerca de fàrmacs i vacunació.
Foto: un racó de Barcelona (Rosa Taulé – Infermera gestora de Malalties Infeccioses – VIH)