Davant l’aparició d’un malestar emocional intens o d’un canvi sobtat en el comportament, és habitual que la persona afectada o el seu entorn busquin una atenció immediata. Tanmateix, moltes d’aquestes situacions, que inicialment poden generar una gran alarma, es poden valorar i atendre des de diferents dispositius assistencials, sense que sigui imprescindible acudir als serveis d’urgències hospitalàries.
De vegades, el malestar emocional és una reacció coherent davant d’una situació vital concreta. Les persones podem passar per moments difícils, com una ruptura sentimental, problemes familiars o dificultats laborals, i experimentar sentiments de tristesa o ansietat. Tot i que aquests sentiments poden ser intensos i dolorosos, sovint formen part d’una resposta normal i adaptativa davant de la situació viscuda.
Quan el malestar és d’una intensitat tolerable, es recomana cuidar especialment els hàbits bàsics de salut, com el descans i l’alimentació, mantenir el contacte amb persones de confiança i intentar afrontar la situació que ha generat aquest malestar.
Si aquestes reaccions es perllonguen en el temps o apareixen símptomes d’ansietat o depressió que dificulten mantenir les activitats i rutines habituals, és aconsellable consultar amb el pediatre o amb el metge de família, segons l’edat de la persona afectada. Aquests professionals poden fer una primera valoració i orientar sobre el tractament o el recurs assistencial més adequat en cada cas.
No tot malestar emocional és una urgència. Saber identificar els senyals d’alerta i conèixer els recursos disponibles pot ajudar a actuar amb més tranquil·litat.
En el cas d’infants i adolescents, de vegades poden aparèixer alteracions de la conducta, com rebequeries, desobediència o episodis de crisi. En aquestes situacions, és recomanable que les persones cuidadores intentin gestionar el moment concret i, si aquestes conductes es repeteixen o generen preocupació, demanin orientació professional. El pediatre pot fer una primera valoració i, si cal, derivar als serveis especialitzats.
Quan no cal anar a urgències en salut mental
Hi ha situacions que, tot i generar preocupació, sovint es poden abordar des d’altres recursos assistencials. Per exemple, el malestar emocional relacionat amb situacions vitals com una ruptura, una pèrdua o problemes laborals acostuma a formar part d’una resposta emocional normal. En aquests casos, és important cuidar els hàbits de salut, mantenir el suport social i consultar amb el CAP si el malestar persisteix.
De la mateixa manera, símptomes d’ansietat o tristesa sense risc per a la persona ni pèrdua de contacte amb la realitat es poden valorar inicialment amb el metge de família o el pediatre. També es pot contactar amb línies d’assessorament telefònic com el 061 per rebre orientació.
En infants i adolescents, les conductes disruptives o rebequeries puntuals sovint es poden gestionar a casa. Si aquestes conductes es repeteixen amb freqüència o generen dificultats importants, és recomanable consultar amb el pediatre o amb el centre educatiu per valorar possibles estratègies de suport.
Altres situacions, com reaccions emocionals puntuals —plor, ràbia o irritabilitat— o gestions sanitàries administratives, com la renovació de receptes o la sol·licitud d’informes mèdics, s’han de resoldre a través dels circuits habituals d’atenció sanitària i no als serveis d’urgències.
Quan sí que cal acudir a urgències
Els serveis d’urgències estan dissenyats per atendre situacions crítiques que no poden esperar. Això inclou aquelles que impliquen un risc immediat i greu per a la persona afectada o per a altres persones.
Alguns exemples són les autolesions, les idees de suïcidi, les conductes agressives o les alteracions greus del comportament. També és recomanable acudir a urgències davant de símptomes psicòtics o pèrdua de contacte amb la realitat, com al·lucinacions, deliris, estats de confusió o conductes estranyes.
Altres situacions que requereixen valoració urgent poden ser canvis extrems en l’estat d’ànim, una inhibició conductual molt marcada o intoxicacions per substàncies que puguin tenir conseqüències immediates per a la salut. En alguns casos, també s’atenen descompensacions de trastorns mentals prèviament diagnosticats que requereixen una estabilització ràpida.
Davant de qualsevol dubte, es pot trucar al 061 (Sanitat Respon), on professionals sanitaris poden orientar telefònicament i ajudar a decidir quin és el recurs assistencial més adequat per a cada situació.