La sarcopènia és la pèrdua de massa muscular i, en conseqüència, de força. Es tracta d’una situació relativament freqüent en persones que reben tractament d’hemodiàlisi. En aquests pacients, factors com la malaltia renal, la baixa activitat física o una alimentació insuficient poden afavorir la debilitat muscular.
El terme sarcopènia prové del grec: sarx, que significa carn o múscul, i penia, que vol dir pèrdua o deficiència. Literalment, el concepte es tradueix com a “pèrdua de múscul” o “deficiència muscular”.
Quan apareix sarcopènia, les persones poden sentir-se més dèbils i cansar-se amb més facilitat. Això pot dificultar activitats quotidianes com caminar, pujar escales o aixecar objectes, i també augmenta el risc de caigudes i fractures.
Diversos factors poden contribuir a aquesta pèrdua de massa muscular. D’una banda, una alimentació insuficient o desequilibrada pot fer que els músculs no rebin els nutrients necessaris per mantenir-se forts. A més, les persones amb malaltia renal sovint han de seguir restriccions dietètiques perquè els ronyons no eliminen correctament determinades substàncies.
El sedentarisme també hi té un paper important. Quan els músculs no s’exerciten de manera regular, tendeixen a debilitar-se. En el cas dels pacients en hemodiàlisi, a això s’hi poden afegir la inflamació associada a la malaltia o el cansament persistent que provoca el tractament. També hi poden influir els canvis hormonals, com la disminució dels estrògens o la testosterona.
La combinació de tots aquests factors pot fer que els pacients siguin més fràgils i tinguin més risc de desenvolupar sarcopènia.
La sarcopènia és freqüent en persones amb malaltia renal en hemodiàlisi, però amb un bon seguiment, alimentació adequada i activitat física es pot prevenir o reduir el seu impacte.
En aquest context, el paper de les infermeres és fonamental per detectar precoçment aquesta situació i prevenir-ne les complicacions. Durant el seguiment dels pacients es pot valorar si hi ha canvis en el pes, la força o la massa muscular. També s’ofereixen orientacions sobre alimentació i s’explica la importància de mantenir una activitat física adaptada a cada persona.
La sarcopènia es pot detectar amb diferents eines. Entre d’altres, es poden fer controls analítics, valorar la massa muscular mitjançant ecografia, mesurar la composició corporal amb bioimpedància o avaluar la força muscular —especialment la de les mans— amb un dinamòmetre.
Si la sarcopènia es detecta aviat i es combina amb una bona alimentació, exercici físic i el suport de l’entorn, es pot millorar la vida dels pacients i ajudar-los a sentir-se millor físicament i mentalment.
Marina Serra Ayala i Mercè Ribera Gracia – Infermeres de diàlisi de la Fundació Althaia