L’estat emocional de les persones pot tenir un impacte directe i profund en el sistema cardiovascular. La salut emocional no és només una qüestió de benestar mental, sinó una peça clau del nostre equilibri físic. Quan vivim sotmesos a estrès constant, quan la tristesa es cronifica o quan l’ansietat ens roba el descans, el cor en pot patir les conseqüències.
Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), prop de 970 milions de persones al món conviuen amb algun trastorn mental. A l’Estat espanyol, les dades del període 2023-2024 indiquen que, aproximadament, el 37% de la població ha patit algun problema de salut mental al llarg de la vida; els trastorns d’ansietat afecten prop del 12% de les persones i la depressió al voltant del 14%. A Catalunya, les xifres són similars i reflecteixen la mateixa tendència creixent.
Aquestes dades posen de manifest que la salut emocional és un repte de salut pública que no es pot desvincular de la salut física. Nombroses investigacions mostren que cor i ment mantenen una relació bidireccional: el patiment emocional pot alterar la funció cardíaca, i les malalties del cor poden generar o agreujar problemes emocionals.
Com ens poden afectar els trastorns emocionals al cor?
La depressió s’associa amb un risc més elevat de malaltia coronària. Pot afavorir processos d’inflamació crònica i alteracions del sistema nerviós autònom, i sovint s’acompanya d’hàbits poc saludables com el sedentarisme o el consum de tabac i altres tòxics.
L’ansietat, per la seva banda, pot provocar arrítmies, augmentar l’activació fisiològica sostinguda i facilitar conductes de risc vinculades a una mala gestió de l’estrès.
Pel que fa a l’insomni, que afecta prop del 40% de la població, pot alterar el sistema hormonal, afavorir la inflamació i desregular el sistema nerviós, incrementant així el risc cardiovascular.
Mecanismes de connexió entre la salut emocional i la salut cardiovascular
La relació entre el benestar emocional i la salut del cor respon a diversos mecanismes que actuen de manera interconnectada.
En l’àmbit biològic, hi intervenen processos com la inflamació crònica de baix grau, la disfunció del sistema nerviós autònom, les alteracions hormonals o els canvis en la variabilitat de la freqüència cardíaca, que poden afavorir l’aparició o l’agreujament de patologies cardíaques.
Des del punt de vista conductual, els hàbits i l’estil de vida tenen un paper determinant: una dieta desequilibrada, el sedentarisme, el consum d’alcohol o tabac, la baixa adherència als tractaments o la manca de descans adequat incrementen el risc cardiovascular.
Finalment, els factors cognitius també hi influeixen. Els patrons de pensament negatius, la preocupació constant, la ruminació o la percepció de manca de control poden mantenir activat el sistema d’estrès durant períodes prolongats i alterar el funcionament cardíac.
Tots aquests factors actuen com un pont entre la ment i el cor. El que sentim, el que pensem i el que fem no són processos separats: interactuen constantment. Les emocions modelen les respostes del cos, i l’estat físic influeix en la manera com percebem i gestionem la realitat.
Una bona gestió emocional pot millorar indicadors com el colesterol, la tensió arterial o la glucosa; afavorir hàbits saludables com una alimentació equilibrada i l’activitat física; i fomentar pensaments més adaptatius i una millor gestió de l’estrès.
Podem fer molt per cuidar-nos. No només amb dieta i exercici, sinó també amb petits gestos quotidians que tenen un gran impacte en el benestar: parlar amb algú de confiança amb qui puguem compartir com ens sentim, fer pauses conscients per respirar i connectar amb allò que estem fent, marcar-se petits objectius diaris, realistes i assolibles que ens ajudin a avançar, cuidar el diàleg intern, observant com ens parlem i substituint la crítica per la comprensió, o mantenir un bon hàbit de son.
Integrar la salut emocional en les estratègies de prevenció i tractament de les malalties cardiovasculars no és opcional, és necessari. Cuidar-la és una manera de dir-nos: m’importo, em respecto, em cuido.
Maria Jesús Creus Mayoral. Psicòloga clínica adjunta, PhD
Bárbara González Batista. Infermera gestora de casos de cardiologia