L’arribada d’un nadó a casa ve acompanyada de moltes preguntes, i una de les més freqüents a les consultes de pediatria té a veure amb el bolquer. Sabem que el meconi (la primera femta) és negra i espessa, però… què passa després?
El reflex gastrocòlic
Durant les primeres setmanes, el més habitual és que els bebès facin diverses deposicions al dia, sovint després de cada presa, especialment els qui s’alleten amb lactància materna. Són de consistència líquida i de color groguenc-verdós.
El fet de defecar tan sovint es deu al reflex gastrocòlic. És un mecanisme automàtic que s’activa cada vegada que mengem i es produeixen moviments en l’intestí que desplacen el menjar cap a l’anus, afavorint la defecació. Aquest reflex és més intens les primeres setmanes de vida i també se suma que l’esfínter anal encara no té prou força per a la retenció de la femta i afavoreix la sortida de la caca de forma més ràpida. A vegades és tan ràpid que el bebè defeca quan encara està menjant.
Però a vegades, entorn del mes de vida, passen de fer diverses deposicions fecals al dia, a fer-ne una al dia o, fins i tot, una cada pocs dies. El que és important és que les caques continuïn sent com les habituals, és a dir, líquides i groguenques. Això es deu a que l’aparell digestiu i l’intestí va madurant i comença a ser capaç d’absorbir millor els nutrients, generant així menys residus.
Per què passa aquest restrenyiment o disquèzia del lactant?
Si aquest canvi de ritme en la defecació s’acompanya d’episodis de plor, irritabilitat i el bebè s’encull de cames durant una estona, estem davant l’anomenada disquèzia del lactant que no és un restrenyiment real, sinó un problema de coordinació associat a la maduració intestinal.
Durant aquesta maduració, l’anus comença a tenir més força i es troba tancat. El bebè és capaç d’obrir-lo, però encara no controla els esfínters. Cada nen necessita un temps diferent per aprendre a coordinar-ho.
Com que és un procés de maduració, no necessita tractament. Els massatges intestinals (en el sentit de les agulles del rellotge) poden ajudar, però no es recomana fer estimulació anal.
Aquest fet és un procés de falta de coordinació que s’acaba resolent amb el temps i, per tant, no necessita tractament específic. A vegades poden ajudar els massatges intestinals en sentit de les agulles del rellotge, però no es recomana realitzar cap tipus d’estimulació anal.
Quan hem de parlar de restrenyiment real?
El restrenyiment (femta dura) és molt poc freqüent en els bebès menors de 6 mesos. A vegades pot passar amb el canvi a lactància artificial o amb l’inici de l’alimentació complementària.
La major part de les vegades aquests canvis de ritme intestinal es deuen al procés de maduració de l’intestí, però si caldria consultar amb el pediatre si el bebè presenta febre, femta dura o amb sang.
Servei de Pediatria d’Althaia – Hospital Sant Joan de Déu de Manresa