Molt se’n parla de la vocació per ser infermer o infermera, deu ser perquè implica tenir empatia, bon tracte i un gran compromís amb les persones. Però aquesta visió pot tenir un doble tall: si només es té en compte el vessant vocacional de la professió, pot passar que es minimitzi la importància dels coneixements científics i tècnics que es requereix per a la cura dels pacients.
La infermeria és una professió des de l’any 1977, quan es va integrar dins del sistema universitari com a diplomatura i, posteriorment, al 2009, amb l’adaptació al sistema de Bolonya, es va convertir en grau universitari. Aquesta evolució ha permès que la infermeria tingui un reconeixement acadèmic més sòlid, amb una formació basada en la ciència, la investigació i la pràctica clínica, reforçant el seu paper fonamental dins del sistema sanitari.
La necessitat de tenir cura de les persones malaltes és tan antiga com la mateixa humanitat, però, en la societat actual, és quelcom més que dedicar temps i afecte, és millorar la qualitat de vida de les persones aplicant les cures adequades i basades en l’evidència científica. Aquesta és la part més visible de la professió infermera: l’atenció a les persones en tots els aspectes de salut i en totes les fases de la vida. Però hi ha altres àmbits, segurament més desconeguts, en els quals la infermera pot aportar el seu coneixement. Alguns exemples són la gestió, la salut comunitària, la recerca, la docència, la promoció de la salut i la qualitat.
Aquest últim àmbit, la qualitat, és prou clar en les cadenes de muntatge, on cal treure el màxim nombre de peces per minut. Però no és així en la qualitat assistencial, on vetllem perquè l’atenció que rep el pacient sigui efectiva, eficaç i eficient, a més d’humana i segura. I això no es mesura comptant peces.
Els centres sanitaris són organitzacions de processos complexos, amb molta interacció de professionals, multitud d’equipaments i noves tecnologies per atendre persones amb diferents característiques. En aquest àmbit, mesurar la qualitat és valorar resultats de percepció, tant de les persones ateses com dels professionals que donen l’atenció, així com de rendiment en salut individual i comunitària.
Per millorar la qualitat assistencial, la infermera aporta el coneixement i la visió global dels processos de salut, la visió centrada en el pacient i les seves necessitats, la identificació dels riscos associats als procediments, la capacitat de coordinar i col·laborar en grups multidisciplinaris així com l’habilitat comunicativa i de lideratge d’equips.
Florence Nightingale, capdavantera de la infermeria moderna, nascuda el 12 de maig del 1820, era filla ben educada de pares britànics rics. Desafiant la cultura de l’època, ja va creure que les dones amb formació, humanitat i utilitzant principis científics sobre estils de vida saludable podrien millorar l’atenció dels pacients.
En honor a Nightingale, cada 12 de maig es commemora el Dia Internacional de la Infermeria. Celebrem el nostre dia!
Teo Baeza Ransanz – Infermera – Cap de la Unitat de Qualitat de la Fundació Althaia