Segur que alguna vegada us heu ennuegat mentre menjàveu o bevíeu algun líquid, és força comú que això ens passi si estem distrets o parlem o riem mentre tenim aliment a la boca que encara no hem empassat de manera conscient. Si això ens passa molt sovint, fins i tot quan no estem distrets o parlant o rient mentre tenim aliment a la boca, pot ser que tinguem algun tipus de trastorn de la deglució. Quan una persona té algun tipus de dificultat per a empassar el bolus alimentari des de la boca fins a l’estómac parlem de disfàgia, que pot afectar a la seguretat i/o a l’eficàcia de la deglució.
La disfàgia és un trastorn que afecta la capacitat de deglutir, i pot tenir un impacte significatiu en la qualitat de vida de les persones que la pateixen. La població adulta pot experimentar disfàgia en algun moment de la seva vida, la incidència augmenta en persones grans i en aquells amb patologies neurològiques.
Les causes de la disfàgia són diverses i sovint estan associades a altres condicions mèdiques. Entre les patologies més comunes que poden provocar disfàgia es troben l’ictus, la malaltia de Parkinson, l’esclerosi múltiple, l’ELA i les lesions cerebrals traumàtiques. També pot aparèixer en persones amb trastorns estructurals de la gola o l’esòfag, com ara tumors o estenosis. Però és molt habitual també que les persones grans presentin alteracions en la deglució associades a l’envelliment, en aquest cas parlem de presbifàgia.
La disfàgia es pot classificar en dos tipus: disfàgia orofaríngia o alta, que afecta la fase inicial de la deglució i és la més habitual, i disfàgia esofàgica o baixa, que afecta el pas dels aliments a través de l’esòfag. Els símptomes inclouen dificultat per empassar, sensació de blocatge a la gola, tos o asfixia durant els àpats, i fins i tot pèrdua de pes.
Les conseqüències de la disfàgia poden ser greus. A més de la incomoditat i l’angoixa que pot provocar, pot conduir a complicacions com la desnutrició, la deshidratació i la pneumònia aspirativa, que es produeix quan els aliments o líquids entren als pulmons. Per tant, és fonamental que les persones que presenten símptomes de disfàgia busquin atenció mèdica per a una avaluació adequada i un tractament personalitzat. La detecció precoç i la intervenció poden millorar significativament la qualitat de vida dels afectats.
Montse Pujol
Logopeda Althaia