Acaba de néixer la teva criatura i l’únic de què tens ganes és d’estar juntes a l’habitació, però veus que respira estrany i el pediatre et diu paraules com mala adaptació, taquipnea transitòria…
Avui parlem d’això, de la taquipnea transitòria del nadó.
“Taquipnea” vol dir respiració ràpida i “transitòria”, que no és permanent. Per tant, a grans trets el nadó respira massa ràpid durant un període de temps curt.
Per què passa això?
Primer de tot, hem de recordar que quan el bebè encara està a la panxa, no respira pels pulmons, sinó que és la mare qui respira per ell i li dona directament l’oxigen per la placenta. Com que els pulmons no serveixen en aquest moment, estan plens de líquids i la circulació que va del cor als pulmons està en standby.
A mesura que s’apropa el dia del part, els pulmons comencen a absorbir part d’aquest líquid. Just al moment de néixer entre la pressió que reben en passar pel canal del part i la primera respiració que realitzen sols, fa que els pulmons s’acabin de buidar de líquid i s’omplin d’aire. Aprofitant que comença a respirar, “s’activa” la circulació pulmonar i augmenta la sang que va del cor als pulmons i dels pulmons al cor, perquè ara sí, ara els hi toca a treballar.
Quan un nadó no aconsegueix eliminar aquest líquid dels pulmons, presenten dificultat per respirar i la respiració és més ràpida, és el que coneixem com a taquipnea transitòria.
Però… això els hi passa a tots els bebès?
No, per sort no. Es calcula que presenta una incidència d’un 11%.
Hi haurà nadons que per les seves condicions o per les condicions del part tindran més risc de presentar-ho, com per exemple:
- nadons prematurs: perquè tenen uns pulmons més immadurs
- nadons nascuts amb parts vaginals molt ràpids
- nascuts per cessàries: el pas pel canal vaginal ajuda a esprémer els pulmons i a expulsar el líquid
- fills de mare amb diabetis
El nen respira de pressa sí, però què més?
Els símptomes que pot presentar són:
- Respiració ràpida (sense oblidar que, de normal, ells respiren molt més ràpid que nosaltres)
- Molts sorollets en respirar
- Que se li marquin les costelles o se li enfonsi molt el pit amb la respiració.
Com sap el pediatre que es tracta d’aquesta malaltia?
A partir de la clínica que presenti el nadó i l’exploració física que realitzi el pediatre. També es pot ajudar d’alguna altra prova com, per exemple, una ecografia de tòrax o una radiografia.
Com es tracta?
Dependrà de cada cas. És probable que el nadó hagi d’ingressar a la unitat neonatal (situada a la mateixa planta de maternitat), per poder-lo tenir més controlat.
Alguns bebès necessitaran estar a la incubadora i ja està. Altres necessitaran més ajuda per poder respirar. Aquestes ajudes poden anar des d’unes petites ulleretes nasals convencionals fins a altres suports com un CPAP o un BIPAP.
I, què és un CPAP? És una màquina que, a part d’enviar oxigen, fa una pressió als pulmons que ajuda a que es mantinguin oberts. El següent pas de suport és un BIPAP que no només ajuda a mantenir els pulmons oberts sinó que també col·labora enviant una pressió perquè entri i surti l’aire.
I mentre està ingressat pot menjar? Què faig si vull fer lactància materna?
Podrà menjar? Sí i no. Això dependrà de cada cas i de cada moment. Pot ser que en un principi, si li costa respirar, no pugui menjar per boca i es decideixi col·locar un suero de forma transitòria.
Si vols fer lactància materna, pots començar a estimular-te i treure’t el calostre que en ser generalment pocs mil·lilitres es podrà administrar al nen per la boca o per una sondeta nasogàstrica (si en porta) o es podrà guardar per donar-li quan pugui començar a menjar.
I això li pot deixar alguna seqüela al nen/a?
El pronòstic dels nens amb taquipnea transitòria és molt bo, generalment se soluciona abans de les 24-72 hores. No necessitaran realitzar cap seguiment especial, ja que s’ha vist que no presenten més risc que altres nens a presentar malalties respiratòries en un futur.