Els pacients als que realitzo educació per a la salut són pacients amb el virus de la immunodeficiència humana (VIH), infeccions de transmissió sexual (ITS), tuberculosis, hepatitis i cirrosis, entre d’altres. Infeccions, que tot i no ser molt anomenades als mitjans de comunicació, continuen en augment any rere any.
La relació infermera-pacient és clau per assolir un bon estat de salut del pacient. Els resultats de diversos estudis conclouen que establir una bona comunicació i confiança en la relació terapèutica contribueix a una major satisfacció tant del professional sanitari com de l’usuari; a una millor adherència al tractament i seguiment pel pacient; a una prevenció del desgast professional; a una millora de la qualitat assistencial i com a conseqüència, a una millora dels recursos sanitaris.
L’ VIH afecta més de 38 milions de persones a tot el món. L’any 2021 la tuberculosi va ser declarada com la segona malaltia infecciosa més mortal del planeta després de la COVID. Les ITS han crescut un 85% en els últims 5 anys a Espanya. La cirrosi causa quasi un milió de morts al món anualment. A aquests problemes de salut se li afegeixen sovint les addiccions, el baix suport social i econòmic, les malalties mentals, el ser oblidats i estigmatitzats, afectant a la seva qualitat de vida.
És aquí on la relació infermera-pacient té molta força. Els pacients comenten sovint que sóc l’única persona amb qui poden expressar-se lliurament, en Xavier em comenta: «Cristina, això que t’he explicat sobre la meva malaltia, no li he dit ni a la meva parella» o la Sònia : «A ningú li he dit que tinc VIH, tinc por de no ser acceptada a la feina i per la meva filla. Només ho sabeu vosaltres (l’equip de treball)» i ho diu mirant a terra i trista. També de vegades, el company o companya metge, quan estudiem un cas, em diuen «com ho saps tu, que la Paula té múltiples parelles? Jo fa més anys que la conec i no ho sabia…»
Als estudiants els explico les eines estandarditzades en educació per a la salut: els plans d’educació, la comunicació efectiva, l’escolta activa, la privacitat, l’entrevista estructurada, les teories del comportament humà, els models de planificació. A l’hora de l’entrevista és molt important plantejar objectius realistes i avaluar les intervencions educatives. I a més de donar, ensenyar i comprovar habilitats i actituds, els hi explico i practico la visió holística de la persona, dono suport i no només de recursos, sinó també emocional.
Cal tenir en compte que les persones ateses també detecten la meva vulnerabilitat, per això hem d’oblidar els prejudicis i deixar enrere la nostra motxilla per establir un enllaç de confiança. Per exemple, la Tània em diu «no puc fer bé l’adherència als controls i al tractament retroviral per VIH, perquè treballo 24 hores en una casa i no li vull dir a la persona que em contracta que he d’anar a buscar medicació a l’hospital». «Gràcies a aquest vincle – ens diu la Sònia, la pacient de qui hem parlat abans – ja he pogut dir a la meva filla que tinc VIH» i ens comenta plorant «ho ha acceptat molt bé, i fins i tot m’ha dit que perquè no li havia dit abans».
Quan es pot anar a l´arrel del problema i es resol, les persones posen el focus en la seva realitat i ja estan fent un canvi; aleshores, es tracta de fer de guia per acabar empoderant el pacient en la seva pròpia salut.
“No només és tot el que fem, sinó com ho fem”
ENRIC CORBERA
Per acabar, comparteixo una frase que em dic molt a mi mateixa: “tot depèn de nosaltres”, juntament amb aquesta altra:
“Gràcies als pacients, als estudiants per aprendre dia a dia i endavant a totes les companyes per continuar compartint i creixent dia a dia”.
Cristina Lao
Infermera Gestora de Casos
Nota: tots els noms de pacients utilitzats en aquesta publicació són ficticis