L’esofagitis eosinofílica és una malaltia no gaire comuna però que de tant en tant es diagnostica en alguns infants.
Es tracta d’una inflamació de la paret de l’esòfag causada per unes cèl·lules anomenades eosinòfils. Aquestes s’eleven en algunes infeccions i, sobretot, estan involucrades en fenòmens d’al·lèrgia. En condicions normals no s’han de trobar a l’esòfag i la seva presència és típica d’aquesta patologia i pot afectar tant nens com adults.
Quins símptomes produeix?
La funció de l’esòfag és conduir i impulsar els aliments mastegats cap a l’estómac. La inflamació crònica de la mucosa de l’esòfag altera aquesta funció, apareixent símptomes com molèsties en empassar, ennuegaments, sensació d’embús amb el menjar, cremor durant o després de la ingesta, ascens del contingut de l’estómac cap a la boca i nàusees o vòmits. Els pacients poden rebutjar l’alimentació i, de vegades, arribar a perdre pes.
Qui la pot patir?
És més freqüent entre persones asmàtiques, amb dermatitis atòpica, al·lèrgies ambientals o alimentàries, i també persones amb antecedents familiars.
Es desconeix exactament el mecanisme, però en la majoria de casos es desencadena per aliments, encara que és possible que també hi influeixin factors ambientals.
Com es diagnostica?
Per diagnosticar aquesta afecció cal fer una endoscòpia digestiva superior. Així, el metge pot veure l’aspecte de la paret de l’esòfag i prendre mostres de biòpsia. L’estudi al microscopi ens informa de si hi ha inflamació per eosinòfils.
Com es tracta?
Hi ha diverses opcions de tractament que es poden combinar:
- Antiàcids que neutralitzen els àcids de l’estómac i controlen la inflamació.
- Retirada de la dieta d’alguns aliments que puguin causar la inflamació. Les proves actuals d’al·lèrgia no ajuden amb el diagnòstic, per la qual cosa es retiren els aliments de més risc (llet, gluten, ou, entre d’altres) bé d’un en un, o diversos alhora.
- Els corticoides tòpics: són antiinflamatoris molt potents amb acció local a l’esòfag que han demostrat millorar els símptomes i controlar la malatia.
Com que es tracta d’una malaltia crònica, la majoria dels tractaments es mantenen a llarg termini i probablement s’hauran de realitzar endoscòpies de seguiment per comprovar que la malaltia continua ben controlada.
Si el meu fill o filla té EE, quan m’he de preocupar?
Si en algun moment notés sensació d’embús en empassar o que no li passa el menjar, ha d’anar al servei d’urgències informant el seu diagnòstic per tal de descartar una impactació alimentària. A urgències es valorarà tractament mèdic o extracció de l’aliment mitjançant endoscòpia.
Per a més informació podeu mirar a la web de la Societat Espanyola de Gastroenterologia i Nutrició Pediàtrica