La qualitat en la humanització de l’assistència sanitària implica la cura integral dels pacients, considerant totes les dimensions de la persona, inclosa també la dimensió espiritual i religiosa.
És complex trobar una definició unànime del que s’entén per espiritualitat. Etimològicament, la paraula procedeix del llatí “spiritus” i significa “qualitat de l’ànima“, entitat no corpòria ni visible. E.Benito es refereix a l’espiritualitat en termes humanístics com un universal humà, l’aspiració més profunda i íntima de l’ésser humà, l’anhel d’una visió de la vida que integri, connecti, transcendeixi i doni sentit a l’existència humana. Té una gran variabilitat interpersonal i temporal, diferent segons la persona i el moment, i evoluciona com ho fa l’individu al llarg de la seva trajectòria vital.
La dimensió espiritual és inherent a l’ésser humà. Aquesta dimensió espiritual pot cristal·litzar-se i manifestar-se a través d’una relació transcendent amb Déu, a través d’unes creences, d’un codi moral i de rituals compartits per una comunitat de fe i esdevenir d’aquesta manera un fet religiós. Així doncs, tota persona és espiritual per naturalesa, però no tota persona espiritual esdevé religiosa en el sentit confessional del terme. Per això mateix és important no confondre la necessitat espiritual amb la necessitat religiosa fruit de la pertinença a una confessió religiosa determinada. Les necessitats específiques d’ordre religiós són exclusives de les persones que pertanyen a comunitats de fe; en canvi, les necessitats espirituals són comunes i transversals a tot ésser humà.
En els darrers temps s’han produït canvis en el model assistencial clínic, passant del model biomèdic tradicional al model holístic actual, en pro de la humanització de l’atenció assistencial, promovent una atenció holística integral de la persona com a paradigma de qualitat. Sovint no és fàcil pels professionals reconèixer la dimensió espiritual per poder acompanyar-la i tractar-la sobretot en persones no vinculades a cap religió concreta.
Althaia disposa d’un Servei d’Atenció Espiritual i Religiosa (SAER) d’orientació terapèutica que, en coordinació amb els altres serveis, coopera a l’assistència, a l’acompanyament durant el procés de malaltia i a la cura de les persones ateses. D’aquesta manera contribueix al desenvolupament de l’atenció integral i a la humanització en l’atenció i a l’abordatge holístic del cuidar. Les múltiples transformacions i l’avenç de la societat cap a la secularització, el creixent dinamisme de les comunitats religioses minoritàries i d’altres formes d’espiritualitat, porten a replantejar el model d’atenció espiritual i religiosa a les institucions sanitàries. Un dels trets més característics del nostre país és el pluralisme social i multicultural creixent de la societat. Aquesta diversitat es fa visible també en la dimensió espiritual i religiosa. A casa nostra, aquesta diversitat ha crescut, en quantitat i en pluralitat, durant les darreres dècades, i es fa palès també en l’atenció sanitària. L’anàlisi de la realitat catalana mostra que en els darrers anys el mapa religiós català ha canviat substancialment. 53% de la població s’identifica com a catòlica a Catalunya (2020), 9,7% és practicant, un 18,6% es considera atea, un 8,8% agnòstica, un 7% evangèlica, un 4,3% musulmana, 1,2 % ortodoxa i un 1 % testimonis cristians de Jehovà sense comptar esglésies més minoritàries).
La Direcció d’Althaia ha apostat per la professionalització i el desenvolupament assistencial del Servei d’Atenció Espiritual i Realigiosa (SAER). S’ha elaborat un pla estratègic del servei d’acord amb el model de salut d’Althaia i fonamentat en els valors propis de la fundació, amb la finalitat d’acompanyar i donar resposta a la dimensió espiritual i/o religiosa de les persones ateses a la nostra institució.
Actualment l’equip està format per dos professionals provinents de l’àmbit de la infermeria i formats per acompanyar l’especificitat d’aquest àmbit. Es disposa també de la presència d’un sacerdot diocesà a mitja jornada amb conveni amb el bisbat. L’horari d’atenció és de dilluns a divendres de 8.00h a 20.00h. Els caps de setmana s’atenen les urgències sacramentals dins l’horari establert i per interconsulta, a través del busca 7007.
El SAER es coordina amb el Grup de Diàleg Interreligiós de Manresa per donar resposta a les persones que professen altres confessions.
Focalitzem el nostre treball en diferents àmbits d’intervenció, a partir de l’experiència recollida aquests darrers anys. Respectant el misteri de la persona que acompanyem, potenciem les seves pròpies capacitats espirituals i activem els recursos importants personals dels quals disposa i que l’ajudaran a significar la vivència de malaltia. Alhora mirem de resoldre les necessitats d’acord a cada situació i circumstància personal que atenem.
Àmbits propis de l’Atenció Espiritual i Religiosa que acompanyem:
- Creences/Religió
- Transcendència
- Qüestions sobre el sentit
- Desolació/Consolació
- Pacificació
- Reconciliació
- Desesperança/Esperança
- Qüestions morals i valors
- Relacional
- Final de vida/Procés de morir
S’ha elaborat un full a la història clínica que permet registrar diferents indicadors dels àmbits d’intervenció i les accions que es realitzen amb cada pacient assistit, per tal de poder avaluar resultats. Esperem en un futur treballar per incloure-ho a la taxonomia NANDA i poder registrar-ho al programa Gacela (Història clínica infermera). De fet, en el llenguatge infermer ja disposem d’aquests diagnòstics: el benestar espiritual, el sofriment espiritual, la desesperança. Un cop realitzats els diagnòstics entre les classificacions NOC per a la valoració de l’esfera espiritual, es troba la salut espiritual, i entre les intervencions infermeres NIC podem trobar el suport espiritual o l’ ajut al creixement espiritual.
També, durant aquest darrer any s’ha realitzat un curs formatiu en atenció espiritual i religiosa, que es repetirà el proper mes d’octubre del 2023. És obert a tots els professionals. Hem realitzat també sessions de presentació del SAER a diferents equips d’infermeria i durant els propers mesos es seguirà presentant a tots els equips assistencials i als altres centres.
La voluntat de l’equip és de reprendre la comissió d’espiritualitat i recuperar el bon treball que s’havia portat a terme fins abans de la pandèmia, així com també poder treballar amb els equips assistencials de forma directa i coordinada. Veiem també la importància de seguir estant presentes de manera activa en diferents comissions de treball.
Pensem que és important que els professionals de la institució puguin detectar les necessitats espirituals dels pacients, per tal de garantir l’atenció en aquest àmbit i que la persona pugui ser adequadament derivada al SAER perquè l’equip pugui atendre amb rigor i professionalitat a les persones que cuidem.
Rosa M Cobacho Casafont
Infermera-SAER