Avui volem compartir amb vosaltres quatre paraules sobre un arma fantàstica que tenim per ajudar a expulsar els maleïts mocs: la fisioteràpia respiratòria.
Quan les vies respiratòries s’inflamen pel motiu que sigui (gairebé sempre per un virus) es defensen de l’agressió produint mucositat; d’aquesta manera podríem dir que l’agressor surt del cos navegant sobre un moc. Aquesta mucositat sovint ens desespera perquè en sentim el soroll tota l’estona, fa vomitar al nen, li treu la gana, li fa venir tos… Quan aquests mocs se’ns acumulen en excés, sigui perquè el nen n’és un gran productor o perquè té una tos poc efectiva, la fisioteràpia ens ajuda moltíssim a netejar.
I com ho fa? Doncs els fisioterapeutes coneixen bé la forma de fer pressions sobre el tòrax per tal que els mocs es desenganxin dels bronquis i els bronquiols i surtin enfora. Abans es feia sobretot a partir de realitzar petits cops al tórax (clapping) o moviments de vibració, però darrerament s’ha vist que és més eficaç fer altre tipus de maniobres. El que veiem fer als nostres fisioterapeutes són tècniques d’espiració lenta i d’espiració forçada, que consisteixen en apretar fort el tòrax fins que surti tot l’aire i, de pas, la mucositat acumulada. Segons el punt dels pulmons on es trobin els mocs ho fan de forma més lenta o més rápida.
Funciona? La sensació que tenim com a pediatres és que habitualment hi ha un abans i un després de la fisioteràpia en l’auscultació dels nens amb bronquitis, per això és una eina que fem servir cada vegada més sobretot en el moment en què la tos es va estovant. Les famílies, tot i que en ocasions es sorprenen de les “apretades” que reben els nens, ens manifesten molt sovint que noten un canvi en la forma de respirar del nen, ja que realment ajuda a treure mocs.
És útil en tots els casos? Principalment en els pacients que tenen afectada la via respiratòria baixa, és a dir bronquis i pulmons, que és quan l’acumulació de mucositat és més important. Quan els mocs són a dalt del nas, el que toca és sonar-se sovint (si el nen és gran) o fer uns bons rentats nasals en els més petits, com ja havíem explicat en un post anterior.
Amb la col·laboració del Servei de Fisioteràpia