Tots els virus canvien amb el pas del temps, i també ho fa el SARS-CoV-2, el virus causant de la COVID-19. La majoria dels canvis tenen escàs o nul efecte sobre les propietats dels virus. L’Organització Mundial de la Salut (OMS,) en col·laboració amb experts, autoritats nacionals i investigadors, ha estat vigilant i avaluant l’evolució del SARSCoV-2 des de gener de 2020.
L’aparició de variants que suposen un major risc per a la salut pública mundial va fer que a finals del 2020 s’utilitzessin categories específiques de «variant d’interès» (VOI) i «variant preocupant» (VOC), amb la finalitat de prioritzar el seguiment i la investigació a escala.
– Les VOI són les que tenen una transmissió comunitària, presenten múltiples focus i estan a diversos països.
– Les VOC, són variants d’interès que, a més, o són més transmissibles, i/o més virulentes i/o perden eficàcia les mesures socials i de salut pública.
– Hi ha una altra categoria que són les “variants de gran impacte”, en les que es considera que hi ha fallides en el diagnòstic, i/o són menys efectives les vacunes i/o els casos són més greus. Afortunadament, a dia d’avui, NO hi ha cap variant dins d’aquesta categoria. Per evitar que puguin aparèixer hem de seguir reduint la transmissió mitjançant les mesures de control establertes i d’eficàcia demostrada.
Actualment la variant delta, que va aparèixer per primer cop a l’Índia a principis d’aquest any, es va definir com VOC al maig i actualment suposa quasi el 100% de les variants detectades. Es caracteritza per una major secreció nasal i mucositat, mal de gola i mal de cap a més de febre alta. Posseeix unes mutacions en el gen S que la fan més transmissible però no més letal.
La recent aparició de la variant òmicron, ha tornat a disparar totes les alarmes. Aquesta nova variant també es VOC, per les moltes mutacions de la proteïna S que fa difícil preveure el seu comportament en la propagació i severitat de la infecció. El que es va veure als primers afectats, es que sobretot produeix un cansament important, febre alta, dolors musculars generalitzats i no sol afectar al gust o l’olfacte. Però en general els casos han sigut lleus.
I pel que fa al tema que més es parla aquests dies. El 25 de Novembre, l’Agència Europea del Medicament (EMA) ha aprovat l’ús de les vacunes de mRNA (tant la (Comirnaty® (Pfizer) i Spikevax® (Moderna) per als nens de 5 a 11 anys. A Espanya n’hi han censats uns 3,3 milions de nens i nenes d’aquesta franja d’edat. Es preveu que es pugui iniciar la vacunació d’aquests nens a partir del 13-15 de desembre.
L’Associació Espanyola de Vacunologia, l’Associació Americana de Pediatria i la Societat Catalana de Pediatria es mostren favorables a la vacunació dels menors d’edat. Els assajos mostren que, amb les variants en circulació, la vacuna de Pfizer (que conté 1/3 de la dosis que s’administra als adults), redueix la possibilitat que els infants contraguin la malaltia en un 91% i minimitza, les ja de per sí baixes possibilitats d’hospitalitzar.
La vacunació en els infants menors de 12 anys, igual que en els majors de 12 anys, és segura i eficaç. A més dels assajos clínics, ja s’ha administrat a més de 5 milions d’infants menors de 12 anys sense haver-se detectat cap problema de seguretat. Ara bé, també hem de dir que creiem que ara no es prioritària en comparació a la vacunació d’altres grups etaris que encara no s’han vacunat per diverses raons, o en pacients amb grups de risc. Es pot valorar la seva administració a nens i nenes amb factors de risc o convivents amb adults amb factors de risc, per millorar la protecció d’aquestes persones més vulnerables.
Com tots els medicaments, les vacunes poden provocar efectes secundaris. La majoria d’aquests són lleus i de curta durada. Els més comuns (dolor i sensació de pesadesa al braç on s’ha injectat la vacuna, malestar, cansament, calfreds, mal de cap i/o febreta); solen durar un o dos dies. Probablement aquests efectes siguin més lleus atès que es dona una dosi menor, tot i que igual d’efectiva.
En el moment actual de la pandèmia volem seguir posant en relleu la importància de la vacunació universal perquè sabem que és l’única estratègia eficaç per disminuir la transmissió del virus i així evitar l’aparició de noves variants.
Remarquem que, tot i que la vacunació a infants menors de 12 anys sans no és prioritària, el resultat del balanç risc/benefici es decanta cap als beneficis tan directes (prevenció de la malaltia, tot i que sabem que en la majoria de casos serà asimptomàtica o lleu i de possibles casos de covid persistent) com indirectes sobre el conjunt de la població, contribuint així a la reducció de la transmissió comunitària.