La pandèmia SARS-COV2 ha estat una oportunitat per implementar estratègies de planificació sanitària innovadores, com són la gestió de llits de crítics unificada, els clústers territorials i la col·laboració público-privada.
D’aquesta forma assegurem el cost efectivitat del sistema sanitari i maximitzem l’eficiència.
Davant una crisi sanitària hi ha un deure ètic primordial; el deure ètic de planificar amb justícia distributiva i d’una forma proactiva i no reactiva de les autoritats sanitàries, governs, direccions. Cal estar preparats.
En aquest sentit, arran de l’epidèmia COVID, el sistema català públic de salut (SISCAT), s’ha organitzat en clústers territorials que agafen hospitals grans i petits per poder organitzar la transferència de pacients entre centres sota un criteri de solidaritat i justícia distributiva i per afavorir la millor assistència a la major part de la població afectada. D’aquesta manera s’intenta equilibrar la demanda a l’oferta, minimitzant el desequilibri puntual del sistema sanitari d’una forma ordenada, equilibrada i justa (planificada).
Cal mantenir aquest sistema de funcionament en clúster per altres situacions, per equilibrar la qualitat sanitària a les diferents regions sanitàries i l’accessibilitat a tècniques i equips mes especialitzats. També caldria distribuir bé els recursos humans i tècnics d’àrees mes dotades a àrees menys dotades i equilibrar l’expertesa i capacitat per afavorir l’accés al sistema sanitari a les poblacions més allunyades dels grans hospitals. Davant d’una crisi sanitària hi ha un deure ètic primordial que és el deure ètic de planificar amb justícia distributiva. Tot això cal fer-ho també cuidant als que cuiden.
Aquesta pandèmia ha posat de manifest l’obligació ètica de treballar en xarxa i en equip, amb solidaritat mútua i respecte amb un objectiu i projecte comú, escapant de l’egocentrisme i del corporativisme, i del “ això sempre s’ha fet així” i posant al centre l’important que és assegurar la millor assistència de qualitat i excel·lència a les persones.
També ha posat de manifest un sistema sanitari crònicament infradotat econòmicament i de recursos humans, que cal solucionar amb visió de futur a llarg termini per evitar la fuita de talents, la fatiga per compassió, el burnout i que erosioni el menys possible el professionalisme mèdic.
El futur passa per organitzacions ètiques amb cultures ètiques que treballen en xarxes, sostenibles, compromeses amb la societat, el medi ambient, eficients i planificades amb visió estratègica en clau territorial.
Dr. Ignasi Carrasco – Dir. Assistencial i membre del Comitè d’Ètica Assistencial (CEA) d’Althaia
Dra. Olga Rubio – Metgessa intensivista i presidenta del CEA