El títol d’aquesta entrada al blog resumeix molt bé el què va significar per mi l’arribada de les vacunes contra la Covid-19: il·lusió.
Fa tant sols un any que els Sars-Cov-2 va irrompre a les nostres vides de manera contundent, posant-nos a tots contra les cordes. Com a infermera d’UCI vaig tenir la sensació que un tsunami ens colpejava i que no ens donava marge per respirar. I així va ser durant setmanes a tot el sistema sanitari. Sentíem que ens ofegava però mai vam desistir. La lluita diària i en equip de tots els professionals ens va portar a trobar solucions i a adaptar-nos a la situació. No va ser fàcil fer-ho. El dia a dia a la feina ens portava massa dolor, ens generava inseguretat i patiment per la nostra salut i la dels nostres familiars, la manca de recursos materials i professionals per fer front a l’allau de pacients greus va generar situacions d’incertesa i de presa de decisions difícils, l’estrès i el poc descans eren evidents, els EPIS eren igual de necessaris com d’incòmodes i les situacions inesperades provocades per aquesta malaltia ens posaven a prova contínuament. Però tot plegat també va demostrar la fortalesa d’Infermeria com a col·lectiu i la nostra capacitat per fer front a les adversitats.
Fora del sistema sanitari la vida obria un parèntesi on tot s’aturava i on la nostra normalitat es veia del tot alterada i on les conseqüències han estat nefastes per a molts i molt complicades per a molts altres. L’arribada de les vacunes i la seva aprovació per administrar-la a la població va generar-me de nou molta il·lusió i també esperança per poder tancar aquest parèntesi i tornar de nou a la vida que tots desitgem.
És per això que quan em va arribar l’enllaç via whatsapp, a través d’un grup de l’hospital, per apuntar-se com a infermera voluntària per vacunar, no vaig dubtar ni un segon. Ni un segon!! La vacunació ha estat molt esperada i crec que és la via per veure la llum a tots nivells i he volgut col·laborar activament tot combinant-ho amb la meva feina a la UCI. Volia fer-ho i ho estic fent per il·lusió, per convicció i, si sóc sincera, potser també per egoisme perquè m’agradaria que recuperéssim la llibertat que el coronavirus ens ha tallat. La Ciència ens ha donat moltes oportunitats al llarg dels anys i aquesta n’és una d’elles i crec fermament que l’hem d’aprofitar. Les vacunes han estat un grandíssim “regal”. El procés de vacunació massiu a la població tampoc és un camí fàcil, ens anem trobant entrebancs que, de nou, intentem superar dia a dia. La Infermera és un pilar fonamental en tot aquest procés. Hi formem part infermeres de diferents àmbits de la salut amb un objectiu comú, i la il·lusió a la que feia referència al principi, és un sentiment compartit.
Estic realment orgullosa del nostre col·lectiu i de la nostra implicació en la vacunació contra la Covid-19. La crida a les infermeres per vacunar va tenir una resposta massiva. No sabíem quin seria el procés, ni si estaria remunerat, ni si podríem combinar-ho fàcilment amb les nostres feines, ni si suposaria un sobreesforç important, ni tampoc quant de temps duraria i, tot i així, la convocatòria va rebre un allau de sol·licituds per col·laborar.
Tot plegat va anar de la següent manera en el meu cas: vaig omplir el formulari que m’havia arribat via whats amb les meves dades personals i laborals així com la meva disponibilitat horària i territorial per vacunar. En uns dies vaig rebre un correu electrònic dient que havia estat acceptada per col·laborar en la vacunació i, un altre cop, vaig sentir molta il·lusió. Al e.mail hi van adjuntar un link d’accés a la plataforma “Zoom” on diferents professionals ens van fer la formació sobre la vacuna. Ens van ensenyar la logística, el transport i el tractament de la vacuna, com preparar-la i administrar-la, els possibles efectes secundaris, la població que sí es podria vacunar i la que no i ens van fer un recordatori del tractament de les anafilaxis i xocs anafilàctics. La formació va durar unes tres hores. El maneig de la vacuna i tot el procés informàtic per deixar constància del seu registre em va semblar complicat, no perquè fos difícil sinó perquè les coses desconegudes i noves, d’entrada, sempre semblen coll amunt. A partir d’aquí tocava esperar l’avís amb dia i hora per començar a vacunar.
En uns dies vaig rebre un avís per SMS amb el nom d’una persona de contacte, hora i lloc concrets per anar a vacunar però va resultar no ser vàlid. Per fi el 4 de gener vaig ser convocada per començar a vacunar. De nou, il·lusió i ara, també, una mica de nervis. Em vaig repassar i estudiar els mòduls de la formació sobre la vacuna ja que volia estar ben preparada.
Com es porta a terme i a la pràctica la vacunació? Ens convoquen a l’edifici de Gerència Territorial de l’ICS a la Catalunya Central el dia i hora que hem acordat prèviament amb les administratives. Un cop arribem allà, les dues coordinadores ens divideixen en equips de dues, tres o quatre infermeres (mai una infermera sola) segons la quantitat de gent a vacunar i ens assignen un lloc i un grup de vacunació (o varis). Normalment sol haver-hi dos equips de vacunació al matí i dos a la tarda. Ens donen la llista i repassem informàticament les persones a vacunar, confirmant al·lèrgies, si és primera o segona dosi, si va haver-hi alguna incidència a la primera vacunació en cas de segona dosi, el col·lectiu del què formen part, el motiu de vacunació (per major risc o per major exposició) i el lot de les vacunes. Un cop fet això, preparem tot el material necessari per vacunar a aquest grup, la nevera amb les vacunes, una bombona d’oxigen i un maletí preparat per una possible anafilaxi i ens desplacem en cotxe al lloc o llocs de vacunació. Quan hem vacunat a tothom ens esperem 15’ de protocol després del darrer vacunat per si hi hagués alguna reacció adversa important i tornem a Gerència. Allà fem el registre informàtic de l’administració i anotem les incidències. Alguns dies algun equip d’infermeres ha vacunat a l’edifici de Gerència Territorial que es fa servir també com a centre de vacunació per a alguns col·lectius que s’hi poden desplaçar.
Com a problemes principals ens hem trobat per una banda, els què van associats al transport de la vacuna i al seu manteniment per no trencar la cadena del fred i per assegurar la integritat de l’ARN que sembla ser molt fràgil, dificultant així el seu transport un cop diluïdes les dosis (no es poden transportar de nou amb cotxe) i, per una altra banda, els problemes de manca i subministrament de vacunes (molts dies no s’ha pogut vacunar per aquesta causa i ens han anul·lat dies de vacunació). Tant per un motiu com per l’altre, les vacunes sempre estan comptades i s’ha de quadrar molt bé les dosis de què disposem, on es faran servir i les persones a vacunar per tal que no en faltin ni tampoc en sobrin. Cal destacar aquí la gran feina de les coordinadores d’infermeria que, a més, estan disponibles telefònicament en tot moment per resoldre els nostres dubtes.
Participar en tot aquest procés és una experiència molt satisfactòria a nivell personal i professional. He conegut infermeres i professionals sanitaris de tots els àmbits, he retrobat companyes que no veia des de feia molt de temps i he pogut conèixer altres hospitals i centres sanitaris. He vist el gran treball que fan a les residències de gent gran, als pisos tutelats, a les institucions no sanitàries, com han fet front a la pandèmia i totes les mesures que encara prenen. Allà on hem anat hem estat molt ben rebudes i ens han ajudat en tot per facilitar-nos el procés de vacunació. He conegut, encara que de pas, molts poblets de la Catalunya Central. És una feina entretinguda i diferent cada dia i això ho fa més enriquidor.
Una de les coses que més m’ha emocionat és vacunar a la gent gran que tant ha patit des de que tot va començar. M’omple també poder compartir els nostres coneixements sobre les vacunes i resoldre els dubtes que apareixen a la població que vacunem. Veure l’esperança i il·lusió que genera a les persones rebre aquestes vacunes és el què m’anima i més m’empenta, ens empenta, a continuar treballant amb ganes per fer possible la tornada a la normalitat.
Carme Moreno
Infermera de UCI d’Althaia