Que detectem? Per què les fem? Com les fem?
A tots els pares dels nadons, abans de deixar l’hospital, se’ls explica i recomana la realització d’uns protocols universals a seguir, que no són obligatoris, però que s’haurien de fer al seu fill. Es tracta d’una sèrie d’anàlisis /proves diagnòstiques, abans de ser donats d’alta de l’hospital.
Detecció de la Cardiopatia congènita:
Aquesta prova permet detectar nadons amb cardiopatia congènita o nadons amb algun tipus d’alteració no cardíaca que pot posar en perill el nadó.
La detecció de les cardiopaties congènites en nadons asimptomàtics és basa en l’avaluació clínica juntament amb la prova d’oximetría del pols (concentració d’oxigen en sang capil·lar), amb l’objectiu de detectar el grau d’hipòxia lleu que pateixen i que no pot ser detectada en l’exploració clínica de rutina. Es tracta d’una prova senzilla no invasiva que es porta a terme a partir de les 24 h de vida del nadó, i la realitza la infermera de la següent forma:
- Col·loca el pulsioxímetre en la mà dreta del nounat, després fa el mateix col·locant el pulsioxímetre a qualsevol dels dos peus fins a obtenir uns valors de lectura fiable en les dues extremitats.
- Si els valors d’oximetría obtinguts són ≥ a 95% i la diferència entre la mà dreta i el peu és de 3 punts o menys, la prova es considera negativa i el nadó podria ser donat d’alta.
- Si la saturació d’oxigen en la mà dreta o a qualsevol dels dos peu es ≤ a 89%, la prova és considera positiva.
- Si els valors de l’oximetría obtinguts són entre 90% i 94%, o amb 4 punts o més de diferència entre la ma dreta i el peu, cal tornar a repetir la prova en una hora. Si després s’obté un resultat inferior a 89%, la prova es considera positiva.
- Si amb la segona prova no es pot acabar de definir, cal fer una tercera lectura al cap d’una hora després de la segona.
- Si en la tercera lectura, els valors d’oximetría segueixen entre 90% i 94%, o amb 4 punts o més de diferència entre la ma dreta i el peu, la prova es considera positiva i s’ha de comunicar al pediatre.
Detecció de la hipoacúsia:
L’objectiu del cribratge de la hipoacúsia és la identificació precoç dels nadons que presenten una pèrdua auditiva superior 40dB, així com el diagnòstic i tractament dels afectats.
La hipoacúsia o sordesa és una deficiència deguda a la pèrdua o alteració de la funció anatòmica i/o fisiològica del sistema auditiu que provoca una discapacitat per sentir i que més endavant té unes repercussions importants en la parla i el desenvolupament emocional, escolar, motor i social dels infants.
És una prova senzilla que es porta a terme a partir de les 18 hores de vida del neonat. La tècnica que es realitza s’anomena Potencials evocats auditius automatitzats (PEAS) que consisteix en la col·locació a les orelles d’uns auriculars, a través dels quals s’envien uns estímuls sonors i d’uns elèctrodes que ens permeten registrar unes respostes auditives que són enviades i processades a un programa informàtic.
El resultat de la prova del test surt «SI PASSA» es que els paràmetres estan dins de la normalitat i vol dir que, és molt poc probable que tingui una deficiència auditiva, però igualment es seguirà observant l’audició del nadó durant els primers anys de vida.
Si el resultat de la prova del test surt «NO PASSA» vol dir que el test és positiu, caldrà repetir la prova dins el primer mes de vida, per verificar-ne els resultats. Poden haver-hi factors transitoris com és el líquid amniòtic en el canal auditiu del nadó que pot arribar a dificultar la valoració correcta de l’audició del nadó en els primers dies de vida.
Un cop realitzada la segona prova, si el nadó «no la PASSA», es derivarà al Servei d’otorrinolaringologia de Sant Joan de Déu (Esplugues de Llobregat) per tal que li facin les proves diagnòstiques pertinents que es fan al voltant del tercer mes de vida.
Malalties metabòliques congènites:
El cribratge metabòlic neonatal és més conegut com «la prova del taló».
El seu objectiu és la detecció precoç de malalties hereditàries del metabolisme, que són poc freqüents, però poden estar presents en el nounat des del seu naixement sense presentar cap simptomatologia. Si estan afectats, més endavant podria derivar en lesions greus.
Les malalties que és diagnostiquen són: l’hipotiroïdisme congènit, la fibrosi quística, la malaltia de cèl·lules falciformes, les immunodeficiències combinades severes i 20 malalties metabòliques hereditàries entre altres.
El moment idoni per prendre la mostra és a les 48h de vida del nounat. La infermera recull unes gotes de sang fent una punció superficial al taló del peu, aquesta sang es recull per impregnació amb un paper absorbent. La mostra obtinguda juntament amb les dades de la família i del nounat s’envien al laboratori de l’Hospital Clínic de Barcelona (encarregat de realitzar l’anàlisi) i comunica els resultats a la família per correu abans d’un mes, tan si són normals com si estan alterats. En alguns casos es pot sol·licitar als pares una segona mostra del nounat, la qual cosa no vol dir que tingui necessàriament la malaltia, sinó que cal fer altres anàlisis més precises, per arribar a un diagnòstic definitiu.
Àngels Serra Prat
Infermera del Servei de nounats Clínica Sant Josep