Cuidem les síndromes geriàtriques
L’envelliment humà és una etapa més de la vida en la que augmenta la vulnerabilitat, fet que pot facilitar l’aparició de malalties i discapacitats.
Les persones d’edat avançada responen davant la malaltia amb una sèrie de manifestacions atípiques diferents als signes i símptomes de les persones joves, i les seves conseqüències són les denominades síndromes geriàtriques.
Les síndromes geriàtriques són un seguit de signes i símptomes, propis de les persones grans, que succeeixen degut al deteriorament de múltiples sistemes, tornant la persona més vulnerable i que poden provocar més mal que la pròpia malaltia.
Un exemple seria si davant d’un procés de malaltia, la persona manté un enllitament perllongat, el més segur és que es produeixi una síndrome geriàtrica denominada davallada funcional.
Si bé l’atenció al pacient gran és un treball multidisciplinari, les infermeres tenim un rol cabdal a l’hora de minimitzar l’aparició de les diferents síndromes geriàtriques
Algunes de les síndromes més freqüents i com es tracten
Cal tenir present que el treball proactiu es el més efectiu.
Immobilitat: Moure’s i mantenir una posició adequada. Quan un pacient d’edat avançada ingressa a l’hospital, cal evitar l’enllitament perllongat, intentant des del primer moment llevar el pacient, fomentar que es mogui i pugui retornar als seus hàbits el més aviat possible.
Inestabilitat i caigudes: Les infermeres identifiquem en la valoració a l’ingrés el risc de caigudes i la història de caigudes prèvies. Cal posar en marxa totes aquelles accions que ens ajudaran a prevenir-la, com ara: col·locar els llits baixos, deixar els estris ben a prop, portar sabates ben ajustades i mai a retaló i fomentar ajudes tècniques (utilitzar bastó). Una caiguda pot arribar a tenir conseqüències greus.
Restrenyiment i impactació fecal. L’eliminació intestinal també està inclosa dins la valoració d’infermeria. En les persones grans és important mantenir un bon control de les deposicions durant l’ingrés, ja que la immobilitat, la deshidratació i la polifarmàcia fan que la funció de defecació i la continència fecal es vegin altament alterades. Sovint, amb una bona hidratació, augmentant la quantitat de fibra a la dieta i promovent la mobilitat podem evitar l’aparició del restrenyiment. Sempre que sigui possible intentarem accions no farmacològiques. Cal recordar que la impactació fecal pot tenir conseqüències importants per les persones grans, que poden anar des de malestar abdominal, mal de cap o inclús produir taquicàrdia, febre o confusió.
Lesions per pressió (LPP). Es tracta d’una altra síndrome geriàtrica valorada per infermeria. És important la revisió diària de l’estat de la pell, incrementar la mobilització del pacient evitant l’enllitament perllongat. I si no és pot mobilitzar o aixecar, fer canvis posturals sovint i mantenir la pell neta i sense humitats.
L’aparició de LPP produeix molt mal estat en els pacients i pot allargar les estades a conseqüència de diferents complicacions.
Tenint en compte que l’aparició d’alguna de les síndromes geriàtriques alteraran la funcionalitat dels pacients grans i que la salut de l’ancià com millor es mesura és en termes de funció, cal que estiguem atents a la seva prevenció i a la seva cura.
La valoració funcional es considera prioritària, és un dels millors indicadors de qualitat de vida i un bon predictor de morbimortalitat
Vetllem doncs per que els nostres pacients grans NO deixin de funcionar!!
Alba Comellas Padró
Infermera (Coordinadora sociosanitari Althaia)