Segur que heu sentit a parlar d’alguna persona que porta “la bossa”.
Però realment, què vol dir?
Una persona que porti “la bossa” vol dir que ha estat intervinguda i que, pel tipus de patologia, se li ha fet una ostomia. Per tan és una persona ostomitzada.
L’ostomia és la solució a un problema de salut important.
Però què vol dir ostomia?
Una ostomia és una intervenció quirúrgica en la qual el resultat és l’exteriorització de l’intestí prim , gruixut o del tracte urinari a través de la paret abdominal per expulsar la femta o orina. Tot aquest residu es recull a través de la bossa d’ostomia.
Existeixen diferents tipus d’ostomies: Ostomies de nutrició (faringostomia, esofagostomía, gastrostomia, jejunostomia), ostomies respiratòries (traqueostomies) i ostomies d’eliminació essent aquestes les més freqüents.
Referent a les ostomies d’eliminació tenim:
Ostomies intestinals:
-Colostomia: quan s’aboca el colon (intestí gruixut) a la paret abdominal
-Ileostomia: quan s’aboca l’ili (intestí prim) a la paret abdominal
Ostomies urològiques:
-Urostomia: es deriva l’orina a la paret abdominal a través de l’estoma.
Depenent de la patologia, les ostomies poden ser:
- Temporals: la persona és portadora de l’ostomia durant un temps. Depenent de la patologia, després d’un determinat temps es torna a entrar a quiròfan per fer una reconstrucció intestinal, és a dir, treure l’ostomia i la bossa. Actualment un 30% d’ostomies són temporals.
- Definitives: la persona conviu amb l’ostomia tota la vida.
Les patologies per les quals es pot practicar una ostomia d’eliminació són: càncer colorectal, malaltia inflamatòria intestinal (Crohn o Colitis ulcerosa), càncer d’anus, poliposi familiar, diverticulitis complicada, traumatisme abdominal, fístula recto-vaginal o recto-vesical, càncer de bufeta… Per tant, pot ser per una cirurgia programada o per una cirurgia d’urgències.
A l’estat espanyol més de 70.000 persones conviuen amb algun tipus d’ostomia. A Catalunya s’estima que hi ha unes 11.000 persones ostomitzades i cada any hi ha aproximadament 2.300 nous casos, entre ostomies temporals i definitives.
Amb l’ostomia la sortida de la femta o orina es produeix de forma involuntària, ja que l’estoma no té musculatura (esfínter) que permeti controlar. Per això és necessari la utilització d’un dispositiu, la bossa d’ostomia, que permeti la recollida constant de femta o orina. Depenent del tipus d’ostomia les bosses són tancades o obertes. Les bosses tancades s’utilitzen per a les colostomies (ja que la femta és de consistència més sòlida). Les bosses obertes es poden buidar i s’utilitzen en les ileostomies (ja que la femta és més liquida).Tan els dispositius de colostomia com d’ ileostomia porten un filtre de carbó activat per evitar que l’olor dels gasos o de la femta surti a l’exterior
Les bosses d’urostomia són bosses obertes amb una vàlvula que permet buidar l’orina.
Totes elles poden ser opaques (que no es veu el contingut de la bossa) o transparents.
A més, les bosses d’ostomia poden ser:
- D’una peça: la placa va unida a la bossa i es canvia un cop al dia o els cops que sigui necessari.
- De dues peces: la bossa s’acopla amb la placa mitjançant un tancament mecànic o mitjançant adhesiu; en aquest cas la bossa es buida o es canvia els cops que faci falta cada dia i la placa es canvia cada 48 o 72 hores.
Per tant, quin tipus de bossa necessita la persona ostomitzada? Serà aquella que s’adapti millor a l’ostomia, a l’abdomen i al tipus de pell.
Per a cada necessitat una solució personalitzada.
La infermera estomaterapeuta és qui ajuda a trobar la bossa que millor s’adapta a les necessitats de cada persona ostomitzada.
Cristina Vidal
Infermera estomaterapeuta d’Althaia