Què vol dir Atenció Centrada en la Persona? És un model d’atenció que tracta d’escollir, dins el possible, la millor atenció a les persones: acompanyant-les, donant-los suport, fent-les participar junt amb la seva família en la presa de decisions respecte la seva vida, des de les vessants de l’atenció psicològica, sanitària i social.
Els professionals de la salut tenim com a objectiu promocionar l’autonomia de la persona, apoderant-la perquè pugui seguir tenint control del seu entorn, de la seva cura i de la seva vida quotidiana i pugui seguir desenvolupant les seves capacitats i les seves fortaleses. Garantim el seu benestar, els seus drets, la seva dignitat, respectant les seves preferències, els seus desitjos en l’atenció i en la vida diària. Donem suport al seu projecte de vida, facilitant l’autodeterminació de cada persona com un ser únic.
Com es pot dur a la pràctica aquest model? Les eines que necessitem per donar una bona ACP passen per humanitzar els recursos (distribució, quantitat, qualitat, formació, etc.). I també perquè els professionals de la salut s’humanitzin. De vegades, a les persones que cuidem ens costa deslligar-nos del nostre estat emocional i mental. Cal formació per poder cultivar l’empatia, escoltar i gestionar diferents experiències, emocions, dubtes, malestars i resistències envers aquest nou model. Cuidar-nos per ser més capaços de crear un bon clima emocional a través d’una actitud amable, que comporti una mirada oberta i àmplia cap a la persona. Fent-ho des de l’escolta activa, plena, sense judicis ni crítiques, des del respecte pels valors, costums, preferències i decisions, des del tracte digne d’adult a adult, des de la protecció de la intimitat, cuidant els seus espais, i evitant-li riscos, tot i que de vegades comporti posar límits a les seves decisions davant d’un repartiment just de les atencions o davant d’un risc clar de danys (considerant els possibles danys derivats de posar un límit, consensuant-lo i compensant-lo i informant-ne amb calidesa).
Des de l’atenció sanitària directa dels equips d’infermeria, podem adquirir un nou rol d’ACP encara més compromès, implicat i actiu, formant part de l’equip multidisciplinar, abocant-hi opinió i observacions directes, des d’on l’usuari ens pot expressar necessitats bàsiques i desitjos, que poden ser clau en el seu procés, i que en cas de poder ser atesos, podrien ser detalls, petites joies de l’ACP, útils per poder fer una valoració més integral, que ajudi a planificar una intervenció més personalitzada i humanitzada, al llarg del tot el procés. L’observació és clau per donar sortida a algunes necessitats. Observant, sumem coneixement per a comprendre millor les persones i poder adaptar la nostra resposta als seus requeriments. Observant podem anar adquirint informació que ens porti finalment a complir els objectius d’una bona ACP.
Imma Augé, Psicòloga clínica
Conxita Reyes, Treballadora social
Berta Soria, Auxiliar d’infermeria
Documentació:
http://www.euskadi.eus/publicaciones-servicios-sociales/web01-a2gizar/es/