Avui parlarem sobre un dels moments més importants de les nostres vides com a pares, el naixement del nostre fill o filla.
De ben segur que durant aquests 9 mesos d’embaràs us heu estat imaginant com seria aquest dia. Moltes de les preguntes que hagin pogut anar sorgint segurament, estaran relacionades amb el tipus i la durada del part, amb l’aparició de les famoses contraccions, amb el fet de si seran molt doloroses i si les podré aguantar bé. Aquestes i moltes d’altres, són les que es fan la majoria de mares en els últims mesos d’embaràs.
A vegades, fins i tot, ens podem trobar amb sentiments ben contradictoris. I és que no és gens estrany que es barregin sensacions com la por a les contraccions, la incertesa o el desconeixement, amb altres emocions fortament positives, com la il·lusió, les ganes de veure-li la cara, la valentia, la tendresa o el pessigolleig del qui espera aquest moment com un dels més importants en la vida d’una mare i un pare. És doncs, un període de sentiments intensos, d’emocions, de cansament i de màgia.
Et trobes a la recta final, et resulta del tot impossible dissimular la panxa, i la gent del teu voltant s’atura, et comenta, t’aconsella, t’explica. Al final reps massa informació en poc temps. I, arribes a casa i et preguntes, com m’agradaria parir a mi?
Pels professionals que us acompanyin durant tot el procés de part, ens és molt útil el pla de naixement, que ens permet saber què és el què voleu i ens demaneu de forma clara i senzilla. Per tant, és important que, abans, us el llegiu amb atenció, i el parleu amb la vostra parella. Aquest document us el pot facilitar la vostra llevadora o bé l’hospital mateix.
Avui en dia, cada vegada hi ha més parelles que desitgen viure el part en la seva plenitud, demanen que se’ls respecti les seves decisions, amb la mínima intervenció possible, però amb totes les garanties sanitàries. I us preguntareu, tot això és possible en un centre hospitalari? La resposta és sí.
Les sales de parts s’han anat reformant i adaptant, cada vegada més, a les necessitats de les parelles. En embarassos de baix risc, i sempre que la dona ho desitgi, té l’opció de tenir un part sense analgèsia epidural. Els professionals guiaran i facilitaran totes les eines per fer-ho possible. És important, però, que hi hagi una bona preparació mental i física prèvia ja que la dilatació i el part són moments molt intensos; el fet d’anar a les classes d’educació maternal amb la llevadora ajuda a l’embarassada a resoldre molts dubtes, pors, inquietuds, a disminuir el grau d’estrès i, alhora, permet una bona relaxació corporal, a través d’exercicis que aconsegueixen que la mare pugui trobar una connexió amb el seu fill i amb el seu propi cos.
El cos de la dona, per naturalesa, està preparat per parir, el part és, doncs, un acte fisiològic i natural. Quan la dona es troba en un entorn tranquil, no amenaçador, el seu propi cos segrega unes hormones, l’oxitocina i les endorfines, responsables de disminuir el dolor i augmentar la sensació de benestar.
Un part natural és aquell en el qual és el nostre propi cos qui engega el motor del part i el fa anar avançant. No hi ha manipulacions externes que hi intervinguin, a menys, és clar, que siguin necessàries. Resulta imprescindible que, el dia del part, estiguis tranquil.la, decidida i compromesa, que et permeti estar segura de tú mateixa i del què vols, ja que afavoreix a la relaxació del cos.
En aquest moment us podeu preguntar si més enllà de l’efecte d’aquestes hormones (oxitocina i endorfines) es pot tenir a l’abast altres recursos que m’ajudin durant la dilatació i el part. Efectivament sí. Com:
– Afavorir un entorn agradable, tranquil, íntim, graduant la intensitat de la llum, escoltant música. D’aquesta manera, pots abstreure’t de l’entorn i focalitzar l’atenció en el teu propi cos, i saber què és el que et demana a cada moment.
– Treure’t la por, i tenir la confiança en la persona que t’acompanyi, en aquest cas la llevadora. No dubtis mai en explicar-li els dubtes i les pors que et puguin anar sorgint.
– Tenir llibertat de moviments, és a dir, poder moure’t per la sala, evitant el possible les posicions estàtiques. Resulta de gran ajuda, l’esferodinàmia, coneguda com la “pilota gegant” que permet moure la pelvis, i alhora afavoreix una relaxació de tota la zona del perineu.
– Calor local a zones on es pateixi més dolor, generalment zona del baix ventre o lumbar.
– Immersió a la banyera, tot i que no tots els hospitals en disposa. En aquest cas, el nostre centre té una banyera adaptada, que permet fer la dilatació a l’aigua (no, en canvi l’expulsiu, el naixement). La immersió a l’aigua , degut a l’efecte de la gravetat, dóna a la mare una sensació d’important disminució del pes, i ajuda, així, a la relaxació. També ajuda en disminuir la sensació de dolor, i afavoreix la distensió dels teixits del perineu.
– Reflexoteràpia. Hi ha certs punts del peu que estimulen l’alliberació d’oxitocina de manera natural.
– Per últim, però no menys important, resulta clau tenir al costat un bon suport i recolzament. La parella (o bé, un altre acompanyant), ha de jugar un rol actiu, se l’ha de convidar a col·laborar en el treball de part, fent massatges, subjectant en les contraccions o en el moment del naixement.
Per anar acabant, cal dir que hi ha vegades en que, tot i que hi ha les ganes, l’esforç, la convicció de la mare per voler un part natural, poden sorgir canvis, situacions o imprevistos que facin que no sigui possible aconseguir-ho, ja que tot el procés pot ser llarg i, a vegades, imprevisible. Ens podem trobar que el part s’allarga massa, no avança tant de pressa com es voldria o que, en ocasions, la situació es complica. Si no s’aconsegueix no passa res, no ha de suposar cap mena de fracàs. l’hem de gaudir igualment, ja que és un moment únic i irrepetible en les nostres vides.
Carla Vidal Santolaria
Llevadora Sala de parts d’Althaia