QUÈ ÉS UNA INFECCIÓ DEL TRACTE URINARI?
És quan en les vies urinàries trobem el creixement patològic de microorganismes amb el conseqüent dany a l’organisme hoste en forma d’infecció (cistitis, prostatitis, pielonefritis…). Això es pot manifestar amb dolor, increment de la sensació de ganes d’orinar amb disminució del volum, coïssor, presència de productes patològics a l’orina (sang, piúria…), febre…
COM S’HA DE RECOLLIR UNA MOSTRA D’ORINA?
La millor forma seria realitzant higiene dels genitals i de la zona perineal amb aigua i sabó. Posteriorment iniciar la micció, desestimant el raig d’orina inicial. Recollida de la mostra amb les mans netes intentant evitar la manipulació de la orina el màxim possible.
QUÈ ÉS LA BACTERIÚRIA ASIMPTOMÀTICA?
Es tracta de la presència de microorganismes a nivell del tracte urinari sense comportar una infecció. El microorganisme i la persona viuen en total harmonia. No sol haver-hi simptomatologia acompanyant, i si n’hi ha pot ser deguda a altres causes que no són la infecciosa. No cal realitzar tractament antibiòtic a no ser que s’hagi de realitzar un procediment urològic invasiu (o cirurgia), en embarassades i pacients amb elevada immunosupressió. La resta de pacients no cal tractar-los: s’ha demostrat que això només incrementa el risc d’estar colonitzat amb microorganismes més resistents i no disminueix el risc d’infecció del tracte urinari. El vostre metge us sabrà recomanar.
DESMUNTANT MITES
– Si la orina fa pudor hi ha infecció d’orina: FALS. La pudor no és indicador d’infecció. La olor pot estar alterada pel que haguem menjat (espàrrecs, rovellons…), depèn de la hidratació i de la concentració d’urea.
*Cal: Incrementar ingesta hídrica.
– Si el pacient té un cultiu positiu d’orina hi ha infecció d’orina: FALS. Si no hi ha simptomatologia és una orina contaminada o bacteriúria asimptomàtica i no s’ha de tractar.
– Si el pacient és portador de sondatge vesical i té un cultiu d’orina positiu hi ha infecció d’orina. FALS. En aquest cas només amb el cultiu positiu i sense simptomatologia tampoc s’ha de tractar. El fet de ser portador de sondatge vesical incrementa el risc de contaminació segons els dies que fa que porten la sonda vesical, tot i que això no significa que es provoqui infecció. Poden créixer varis microorganismes alhora.
– Si el pacient té piúria significa que hi ha infecció d’orina: FALS. El pacient amb bacteriúria asimptomàtica o dany en la mucosa pot tenir piúria, i això no compromet infecció.
– Una alteració del sediment d’orina pot explicar debilitat, fatiga, alteració de la conducta o febre: SEMPRE cal buscar altres causes, com la deshidratació, infeccions d’altres localitzacions, alteracions tòxiques o metabòliques…
– Un cop finalitzada una infecció d’orina en població general hem de recollir un nou urinocultiu (nova mostra d’orina per cultivar): NO CAL recollir una nova mostra d’orina per comprovar que l’antibiòtic hagi estat efectiu. Ens guiem per la clínica. En ocasions, posteriorment a tractar una infecció d’orina pot ser que colonitzin la zona altres microorganismes (candida…) i NO CAL tractament.
– La orina ha de ser sempre estèril: FALS. A mesura que incrementem en edat és més freqüent que hi hagin alteracions anatòmiques que fan més fàcil la presència de microorganismes en el tracte urinari, tant en homes com en dones. Això és un fet totalment fisiològic, normal. No significa malaltia. Aquest percentatge incrementa amb l’edat, la pluripatologia i la manipulació de la via urinària (sondatges vesicals…).
– Si hi ha sensació d’irritació a l’orinar és per culpa d’una infecció d’orina. Pot ser una de les causes principals, però també hem de tenir en compte altres causes: orines molt concentrades o riques en productes que no són del tot habituals (excés de glucosa en diabètics, minerals, vulgarment anomenada “sorreta” en pacient amb tendència a presentar litiasis, “pedres” al ronyó..), pel que cal esclarir-ne el diagnòstic.
Per professionals i per saber-ne més:
Executive summary of the diagnosis and treatment of urinary tract infection: Guidelines of the Spanish Society of Clinical Microbiology and Infectious Diseases (SEIMC). https://doi.org/10.1016/j.eimc.2016.11.005