Els traumatismes cranioencefàlics són un problema de salut en el món occidental i no solament per l’elevat nombre de casos sinó també per l’alt consum de recursos materials i humans que genera. Les possibles seqüeles i lesions neurològiques poden dificultar la posterior reinserció familiar, social i laboral de les víctimes.
El traumatisme cranioencefàlic lleu és aquell traumatisme en el cap, acompanyat o no de pèrdua de coneixement. La seva evolució és satisfactoria, però un petit nombre d’aquest grup presenten lesions intracranials subsidiàries de tractament neuroquirúrgic. Es considera com a traumatisme cranial lleu aquell pacient amb un Glasgow 15-13 i amb signes i símptomes clínics com repetició, amnèsia postraumàtica, mal de cap, vòmits, otorràgia i anisocòria.
Es va fer un estudi retrospectiu dels pacients amb un traumatisme cranial lleu atesos per la base SEM de Manresa entre els anys 2005 i 2012 amb l’objectiu d’identificar aquells pacients amb una alta probabilitat de presentar una lesió intracranial.
Durant aquest període es van atendre 515 pacients amb una edat mitjana de 44 anys, majoritariàment homes i on el mecanisme lesional més freqüent va ser l’ accident de trànsit i les caigudes. Aproximadament un terç d’aquests pacients van presentar una lesió intracranial. Es va demostrar que l’edat i la presència d’un o més d’aquests signes neurològics: commoció cerebral recuperada, amnèsia postraumàtica, repetició, otorràgia, anisocòria o Glasgow 14-13, incrementa el risc de presentar lesions intracranials.
En resum, els pacients amb un traumatisme cranial lleu normalment no tenen complicacions, però la presència d’un signe o símptoma neurològic i Glasgow 14-13 poden presentar problemes, per aquest motiu és important detectar de manera precoç en l’assistència extrahospitalària aquests tipus de casos i així poder reduir la morbilitat associada d’aquests pacients derivant-los al centre més adequat en el moment de l’accident.
Dra. Montse Soler Sellarès
Infermera base SEM Manresa
Aquest post és un resum de la Tesi doctoral de Montse Soler Sellarès , Publicada al TDX i el link al repositori és http://hdl.handle.net/10803/390959