Potser heu viscut o esteu vivint les primeres setmanes i/o mesos de nadons que…vomiten tot el sant dia. Aquella oloreta de llet agra, aquells tips de rentar llençols i robeta, aquelles vomitades inoportunes quan per fi està tot llest per sortir de casa…. Potser ho heu comentat amb el vostre pediatre i hi ha tret importància i no enteneu fins a quin punt cal amoïnar-s’hi…..aquest és el vostre post!
El refluxe gastroesofàgic, com diu el seu nom, és el retorn del contingut de l’estómac cap a l’esòfag i en moltes ocasions fins a la boca i l’exterior. I en els més menuts és molt freqüent, tant que en la major part de les ocasions es considera fisiològic, és a dir, normal. Es dóna perquè la boca de l’estómac no tanca prou bé i necessita un temps més per madurar i fer completament la seva funció. Com que no tanca bé, fàcilment el petit o petita farà alguna regurgitació (quan regalima llet per la galta, que surt sense força i en poca quantitat) o algun vòmit (tots sabem què és un vòmit…amb més força i més quantitat de llet).
Així…quan podem pensar que aquestes regurgitacions o vòmits són per refluxe gastro-esofàgic fisiològic?
- El nen no es troba malament. No sol tenir malestar i de cop treu una glopada de llet i es queda tan ample.
- Vomita o regurgita sobretot després de menjar i sobretot amb els canvis de posició.
- Augmenta bé de pes i menja amb normalitat.
Si compleix aquestes tres característiques pràcticament segur que és qüestió de temps i amb els mesos es solucionarà (es considera que el refluxe fisiològic pot durar fins a 6 mesos….paciència!!!).
Si no les compleix totes, consulteu amb el pediatre, que valori al petit i valori si cal fer algun tipus de prova o estudi. A vegades les infeccions d’orina, la intolerància a les proteïnes de la llet de vaca o les otitis poden donar vomiteres, a part de més coses….
I què podem fer per a millorar-lo?
En primer lloc cal estar tranquils i entendre bé quin és el problema…és només de “tuberies”, els òrgans del petit estan bé, però amb aquesta petita fuga. Si entenem bé això, farem molt bé les mesures anti-refluxe, que permetran que la força de la gravetat ens doni un cop de mà:
- Deixar al bebè incorporat durant 20-30 minuts després de menjar, si l’estirem de seguida i amb l’estómac gaire ple…segur que sobreeixirà.
- Ajudar-lo a fer el rotet després de menjar…tot és qüestió de descomprimir una mica l’estómac.
- Incorporar el seu bressol uns graus. Així, un cop l’estirem, tot seguirà tirant avall. Ho podem fer col·locant una petita manta o una tovallola a sota el matalàs (mai posar coixí, li faríem fer un gest massa estrany a la seva columna!).
- Podem provar de fer preses més curtes i més seguides…o intentar espessir la llet amb algun cereal sense gluten, però això ja seria per recomanació del pediatre. Evidentment la llet més espessa costa més de pujar per l’esòfag…
Malgrat ser pesat, aquest tipus de refluxe és un problema menor… com ens agradaria als pediatres no haver d’intervenir amb res i poder-vos dir que és només qüestió de temps i paciència!!!