La resposta és que sí i que cada cop és més freqüent. En les últimes dècades s’ha multiplicat per 5 la seva incidència probablement per canvis alimentaris, falta d’ingesta de quantitat suficient d’aigua…
La litiasi renal (pedres als ronyons) és la presència de càlculs (pedretes) en algun punt del tracte urinari (ronyons, urèters, bufeta o uretra) i, tot i que és molt més típica i freqüent a l’edat adulta, també la podem veure a la infància.
La nostra orina té petits cristalls que, en condicions normals, queden barrejats amb l’orina però en algunes condicions (hi ha moltes causes implicades) i per una certa predisposició genètica (sempre és important preguntar si hi ha familiars amb pedres) poden no dissoldre’s del tot i formar les pedres.
De què estan fetes aquestes pedres? A casa nostra les més freqüents són de calci però també poden estar formades d’altres cristalls com oxalat o àcid úric o per algunes bactèries que causen infecció d’orina i al mateix temps faciliten que es facin pedres com és per exemple la bactèria Proteus. En països amb menys recursos econòmics els càlculs solen ser d’urat amoni lligat a la malnutrició i, en aquest cas, es solen trobar més a la bufeta d’orina i no a nivell ureteral com passa aquí.
Què passa o què notem? Moltes vegades són totalment asimptomàtiques i no notem cap dolor, altres vegades s’acompanyen de dolor lumbar que se’n va cap als costats de la panxa i si aquest dolor és intens pot fer que suem o ens posem pàl·lids. És molt típic també que hi hagi sang a l’orina (tot i que a vegades hi ha tant poca quantitat que no la veurem amb els ulls). Altres vegades es pot acompanyar de vòmits, molèsties a l’orinar…
Quines proves s’han de fer? És important tenir una analítica de sang per veure que el ronyó funciona bé, una anàlisis de l’orina i un cultiu d’orina per descartar una infecció associada i detectar la presència de cristalls… Però amb tot això no veurem si hi ha pedres, la manera de veure-ho és amb una ecografia o en alguna ocasió un TAC.
I si tenim pedres, aleshores què? Si es confirmen per prova d’imatge com amb l’ecografia o els dolors són molt característics es sol derivar a un especialista dels ronyons (el nefròleg pediàtric). L’especialista farà un estudi per descartar causes metabòliques, ja hem dit que el més freqüent és un augment de calci, per tant, una de les proves que es fa és mesurar la quantitat de calci que hi ha en l’orina així com mirar que tots els que controlen aquest calci dins el nostre cos estiguin també amb els valors que toquen (si tenim un “controlador” del calci massa baix, per exemple, podem tenir un excés de calci en sang i conseqüentment també en l’orina). Però ja em dit que no només estan fets de calci per tant també es mirarà l’àcid úric entre altres cristalls i tot els “controladors” implicats així com també altres factors que poden afavorir la formació de càlculs com per exemple el pH (si la orina és més àcida o menys afavorirà uns o altres cristalls…)
Quin és el tractament? El tractament inclous tres blocs. El primer serà el tractament del dolor en el moment del còlic renal (dolor causat per aquesta pedra) i que farem amb antiinflamatoris com l’ibuprofè o el metamizol o si el dolor és molt intens, pot ser necessari l’ingrés i fer tractaments amb altres antiimflamatoris més potents. El segon bloc va encaminat a eliminar la pedra tot trencant-la en petits trossets (litotrícia) i aquesta litotrícia pot ser per diferents tècniques ja sigui per ultrasons, ones de xoc o per làser que per diferents mecanismes aconsegueixen fragmentar la pedra i fer que la puguem eliminar fàcilment. En pediatria se sol fer per ones de xoc. Gràcies a aquestes tècniques la cirurgia gairebé ha desaparegut avui dia en el tractament de les pedres en pediatria. Aquesta tècnica en els nens, sobretot més petits, requereix una sedació (adormir-los). I el tercer bloc va encaminat a resoldre la causa (si n’hem trobat una) com per exemple amb l’hipercalciúria (augment de calci en orina) un fàrmac que faci que eliminem menys calci amb l’orina seria el tractament.
Què podem fer per prevenir? Doncs, tot i que no serà la solució definitiva, sí que reduirà el risc el fet de portar una dieta saludable sense excés de proteïnes ni làctics i amb una bona hidratació, bevent aigua no gaire mineralitzada de forma freqüent!