El reflux d’orina o reflux vesicoureteral (RVU) es defineix com el pas d’orina des de la bufeta cap a l’urèter (tub que comunica la bufeta i el ronyó) i/o ronyó. El reflux es classifica en graus que van del I al V segons la intensitat. El grau I seria el pas d’orina només a l’urèter i en el V es produeix una gran dilatació del urèter i el reflux arriba en gran quantitat al ronyó.
El reflux d’orina no dóna símptomes, però si que pot ser causa d’infeccions urinàries que a la vegada poden ser causa de lesions i/o cicatrius renals, per això és important el seu diagnòstic. La sospita de reflux urinari es farà en nens que tinguin infeccions d’orina de repetició, antecedents en familiars de primer grau i quan es detecti algun tipus d’alteració renal en les ecografies fetals.
En aquests casos està indicat iniciar l’estudi per buscar un possible reflux d’orina, que consistirà bàsicament en la realització de tres proves:
- L’ecografia del ronyó que és útil per veure els ronyons i urèters i serveix sobretot per descartar malformacions.
- La cistografia o CUMS que és la millor prova per diagnosticar el reflux. Consisteix en introduir mitjançant una sonda vesical, un contrast radiològic en la bufeta del nen. Mitjançant radiografies seriades veurem si el contrast puja cap amunt al ronyó i així diagnosticarem el reflux i la seva intensitat.
- La gammagrafia renal o DMSA s’utilitza per veure si el reflux o les infeccions urinàries han produït algun tipus de lesió o cicatriu al ronyó.
Aquestes proves, com hem dit, les indicarà el pediatra o especialista en nefrologia pediàtrica, segons l’edat del nen, els antecedents familiars, l’estudi prenatal i la gravetat i/o repetició de les infeccions d’orina.
Pel que fa al tractament, l’objectiu principal és prevenir les infeccions urinàries perquè no es facin cicatrius al ronyó. Actualment el tractament inicial del RVU és conservador perquè sabem que molts dels refluxos es resoldran espontàniament amb el temps. És important que els pares sàpiguen sospitar els signes i símptomes d’una infecció urinària i així iniciar el tractament antibiòtic de forma precoç. L’ús d’antibiòtics de forma profilàctica es reserva pels casos de reflux més severs (grau IV o V), sobretot si els nens tenen infeccions d’orina repetidament.
Si el reflux no es resol i el pacient continua tenint infeccions urinàries es plantejarà el tractament quirúrgic, que per sort, amb els avenços dels últims anys, provablement serà una cirurgia poc invasiva.