Els medicaments genèrics van aparèixer a les nostres vides ja fa uns quants anys, però a vegades encara no acabem d’entendre quin paper juguen en la pel·lícula! Però com tota bona història, s’ha de començar des del principi.
Tot comença amb el descobriment d’un possible nou medicament per a una malaltia, que després d’anys i anys i d’estudis i més estudis, el Ministeri de Sanitat dóna el vistiplau perquè estigui disponible a les farmàcies.
Tal i com us podeu imaginar, tot aquest procés d’investigació té una despesa molt elevada per al laboratori que l’ha desenvolupat. És per això que durant un període de 10 anys, aquesta empresa té la patent d’aquest medicament, això vol dir que només ell el pot fabricar i vendre per tal que pugui recuperar la inversió feta.
I passats aquests 10 anys? En el moment que venç la patent, és quan entren en joc altres laboratoris que poden començar a fabricar medicaments similars al medicament original, els medicaments genèrics. I de què ens serveix que apareguin els genèrics si ja en teníem un de medicament que tractava per una malaltia en concret? Doncs que el preu d’aquests medicaments baixa degut a la competència entre els laboratoris. Si no apareguessin els genèrics, els sistemes sanitaris públics serien insostenibles.
Segons la OMS (Organització Mundial de la Salut), un medicament genèric és aquell que conté la mateixa quantitat de principi actiu (és el que realment fa l’efecte, per exemple, el paracetamol o l’ibuprofè), amb la mateixa composició i forma farmacèutica (vol dir si és en comprimits, xarop o en sobres o…) que el de la marca original i que tant un com l’altre han de tenir una actuació molt semblant.
I com s’acaba aquesta història? De la mateixa manera que ha començat, parlant d’estudis i de com arriben els medicaments genèrics a les farmàcies. Per què un genèric es pugui comercialitzar, s’han de fer uns estudis, els estudis de bioequivalència, que demostrin que tenen el mateix efecte que el del medicament original i, com qualsevol altre medicament, han de passar els mateixos controls de qualitat, seguretat i eficàcia que marca el Ministeri de Sanitat.